Aquesta setmana s'ha materialitzat una sacsejada al PP català, amb canvis en les direccions de dues de les quatre províncies catalanes: Tarragona i Girona, dues demarcacions que la direcció estatal i el mateix partit a Catalunya detectaven que calien relleus urgents per raons diferents. Però aquests canvis, en particular els de Tarragona, han fet rememorar velles guerres que van implicar la nova líder, Maria Mercè Martorell, i l'actual president del partit a Catalunya, Alejandro Fernández –que queda més afeblit per l'estructura–. En concret, és significativa la pèrdua del regidor salouenc que fins ara era president, Mario García, de la màxima confiança de Fernández i que va fer campanya per ell quan molt pocs ho van fer en el pols amb Alberto Núñez Feijóo. És reemplaçat per un equip de signe oposat perquè abraça el "catalanisme constitucional" que desitjaria el dirigent gallec, segons diverses fonts, i perquè situa com la nova líder Martorell, que també és regidora tarragonina –protagonista de sonors enfrontaments passats amb el líder català quan ell també era regidor i líder local–, acompanyada de l'històric Rafael Luna, exsecretari general del PP al Principat amb Josep Piqué. A Girona, en canvi, s'opta per foc nou per substituir Jaume Veray amb el jove empordanès Daniel Ruiz, que era el seu número dos.

La batussa interna del PP a Figueres té tots els ingredients d'un conflicte total: batalla amb la direcció després de tornar al consistori, una denúncia a la justícia per corrupció que no va ser admesa i, recentment, una sanció contundent a la dirigent rebel i única regidora, la fins ara popular Àngela Domènech, que havia declarat la guerra al líder provincial gironí, Jaume Veray, després dels comicis municipals del 2023. Segons ha pogut saber l'ARA, el comitè de garanties estatal del partit l'ha suspès a cinc anys i mig de militància i l'ha inhabilitada "per exercir càrrecs en el si del partit o en representació d'aquest" en el mateix espai de temps. En una resolució del 8 d'abril, l'òrgan de la seu del carrer Génova de Madrid ha optat per "confirmar en tots els seus termes la resolució del comitè autonòmic de drets i garanties de Catalunya", que el 3 de març va emetre aquesta mateixa sanció, però que va ser recorreguda per Domènech.

Girona ha estat una demarcació tradicionalment hostil al PP i des de feia set anys que no hi obtenien representació al Parlament. Però en les eleccions del 12-M hi han tornat a treure el cap recuperant l'escó i quedant per davant de Vox per 700 paperetes després de fregar els 20.000 sufragis i el 6,53% del suport dels electors. Ho han fet de la mà d'un membre d'una nissaga clau del partit els últims 40 anys: es van encomanar amb èxit al líder de la formació a la província des del 2021, Jaume Veray Cama, fill del fundador d'Aliança Popular (AP) i històric dirigent Jaume Veray Batlle i germà de l'exdiputada i exregidora Concepció Veray, que també va liderar els conservadors a la demarcació.