Imanol Pradales ja és el sisè lehendakari des del retorn de la democràcia. El dirigent del PNB ha estat escollit aquest dijous com a nou president del govern basc, amb el suport del PSE, amb qui dimecres van signar l’acord programàtic. També ho ha provat Pello Otxandiano (EH Bildu), que, com Pradales, presentava candidatura, però només ha rebut els vots dels seus 27 diputats. Pradales, amb l'aval del PSE, ha rebut el suport de 39 dels 75 parlamentaris, mentre que els set diputats del PP i el de Sumar i Vox ho han fet en blanc.

"Aldaketa da orain" [El canvi és ara], deia el lema de campanya d’Euskal Herria Bildu (EH Bildu). Des d’aquest diumenge Euskadi viu una nova realitat política, però la formació abertzale s'ha quedat amb la mel als llavis amb l’empat a 27 escons amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) i la victòria en vots d’Imanol Pradales (35,2% a 32,5%), que podrà revalidar el govern de coalició amb el Partit Socialista d’Euskadi (PSE). Els seus 12 escons serviran per superar per 1 la majoria absoluta –38–. El nou Parlament basc serà el més nacionalista de la història amb 54 escons, dos més que els actuals, la xifra més elevada fins ara; paradoxalment en un moment en què la pulsió independentista ha baixat. El PP puja de 6 a 7 escons i Sumar i Vox en tindran 1. 

L'esquerra abertzale mai havia estat en condicions de ser la primera força del Parlament basc. La història podria canviar a Euskadi aquest diumenge, davant la possibilitat que Euskal Herria Bildu (EH Bildu) guanyi les eleccions, no només en escons sinó també en vots, i desbanqui el Partit Nacionalista Basc (PNB) com a partit hegemònic. Les últimes enquestes apunten a aquest escenari (28-29 a 26-27 diputats i un punt de diferència en vots), i és per això que en les últimes hores el PNB ha remogut cel i terra per mobilitzar els seus votants i que el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) s'ha agafat a unes polèmiques declaracions sobre ETA del candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, per intentar desgastar-lo. Amb tot, les possibilitats que hi hagi un canvi de govern són pràcticament nul·les, perquè el PNB i el PSE tenen la intenció de reeditar la coalició.

L'estratègia de l'extrema dreta no canvia: en moments assenyalats com unes eleccions, actua als tribunals per sacsejar la campanya. Ho va fer en el seu moment Manos Limpias, també Vox i ara l'associació Dignidad y Justicia, dirigida per un diputat del PP a l'Assemblea de Madrid que dilluns va presentar una querella contra Arnaldo Otegi per l'assassinat d'un directiu de Michelín, Luis María Hergueta, l'any 1980. L'Audiència Nacional obre diligències i pregunta a la Fiscalia si ha d'incorporar aquesta denúncia a la investigació que ja hi ha oberta des de 2005 per aquest cas.

Conscient que la societat basca majoritàriament ha superat el conflicte d’ETA, ni tan sols el PP tenia en la seva estratègia de campanya desgastar EH Bildu i els seus rivals per aquesta via. Però el terrorisme ha acabat entrant al debat en l’última setmana de campanya arran d’una entrevista del candidat abertzale, Pello Otxandiano, al programa Hora 25 de la Cadena SER dilluns a la nit. “ETA va ser un grup, eh... armat”, responia al periodista Aimar Bretos, que li havia preguntat si ETA va ser un grup “terrorista”. Un dels partits que van reaccionar amb més vehemència va ser el PSOE. El seu candidat, Eneko Andueza, va qualificar les declaracions de “baixesa moral, indecència i covardia”. Ara, però, el govern espanyol intenta rebaixar el to contra EH Bildu per no donar arguments a la dreta, que critica que hi pacti a Madrid.

L'eufòria per la gavarra a Bilbao ha passat i les hostilitats comencen a notar-se en la campanya electoral d'Euskadi. El Partit Nacionalista Basc (PNB) i Euskal Herria Bildu (EH Bildu) afronten el tram final fins al 21-A amb un empat tècnic a les enquestes, després d'una primera setmana de baixa intensitat molt condicionada per la victòria de l'Athletic a la final de la Copa del Rei i la posterior celebració aquest dijous a la capital biscaïna. "Els partits saben que el focus estava en un altre lloc", assegura el professor de ciències polítiques de la Universitat de Deusto Felix Arrieta. La mort del lehendakari José Antonio Ardanza dilluns també va incidir en el fet que la campanya, de moment, hagi sigut descafeïnada.

Aquestes eleccions basques cal emmarcar-les dins d'una realitat que ja ningú discuteix: Euskadi, el conjunt d'Euskal Herria, està vivint un canvi de cicle polític. La societat basca ja no percep la política, les institucions, les relacions amb l'Estat i la sobirania (o el dia a dia de la sanitat, l'educació i l'economia) de la mateixa manera que ho interioritzava fa, ja no diguem 20 o 30 anys, sinó cinc. El canvi que ha anat calant com a gota fina ara es va convertint en doll i va més enllà de la desaparició de la violència –ETA va cessar en la lluita armada fa gairebé 13 anys i es va dissoldre en fa sis–, encara que sí que té a veure amb un pas endavant en la pluralitat i la convivència. En aquesta qüestió, també la societat va per davant de la majoria dels partits.

El cicle electoral amb tres comicis comença aquest dijous amb el tret de sortida a la campanya a Euskadi, on el PNB i EH Bildu es disputen per primera vegada la victòria a les urnes. Sense incògnites pel que fa als pactes postelectorals –nacionalistes i socialistes advoquen per reeditar la coalició actual–, l'interès el centra qui guanyarà els comicis, més enllà de la formació de govern. Els abertzales, sota el lideratge de Pello Otxandiano, un enginyer de telecomunicacions de 40 anys que fins ara pilotava el discurs del partit des de la sala de màquines, discuteixen la primera plaça als jeltzales, que han rellevat Iñigo Urkullu i aposten per un perfil poc conegut, el doctor en ciències polítiques Imanol Pradales, amb l'objectiu de rejovenir la marca. EH Bildu, que consolida la seva aposta per un horitzó confederal amb l'Estat –no la independència–, ha crescut els últims anys cultivant la seva cara més pragmàtica i prioritzant l'eix social per millorar la seva assignatura pendent: ser creïble com a força de govern.