A meitat del segle XVIII, va tenir lloc el que es coneix com a Baró Estardipen o Gran Captura, el primer intent d’extermini físic i cultural del poble gitano per part de les autoritats. Amb motiu del seu 275è aniversari, el Departament d’Igualtat i Feminisme ha impulsat l’exposició Baró Estardipen. Presó general de gitanos i gitanes, que ha acollit el Palau Robert de Barcelona fins a principi de desembre. A més, el Departament ha coordinat un seguit d’actes arreu del territori –Manresa, Girona, Mataró, Tarragona i Barcelona–, per recordar, reparar i prevenir l'antigitanisme. 

La discriminació dels gitanos al nostre país ve de lluny. L'any 1499 va arribar a l'Estat una comunitat, amb una forma de vida que no va encaixar des del primer moment. Va originar una constant política legislativa amb centenars de decrets i lleis repressives, que van culminar el 29 de juny de 1749, 250 anys més tard, amb una ordre reial per detenir el màxim nombre de gitanos possible. La matinada del 31 de juliol es va executar aquella ordre, amb un resultat de 12.000 gitanos a les presons. Alguns ho batejarien com La Gran Batuda; d'altres, Baró Estardipen. Van suposar divuit anys de reclusió separada d'homes, dones i infants gitanos, tots sotmesos a treballs forçats. Va ser un intent d'extermini que va fracassar i va culminar amb el seu alliberament. Avui dia, però, el col·lectiu denuncia que la repressió encara continua, amb el silenciament i la manca de reparació de tot el dany que el col·lectiu arrossega des d'aleshores.

Quan aquest dilluns 8 d’abril Raquel Heredia arribi a l’institut escola del barri tarragoní de Camp Clar, té la intenció d’explicar a l’alumnat per què aquest dia es commemora el dia internacional del Poble Gitano. “Els diré que un dia com avui del 1971 es va fer una reunió a Londres en què ens vam identificar com a poble, amb una bandera i un sol himne, però no només per fer una festa sinó per reivindicar-nos –avança–. Per dir que nosaltres també hi som”. Heredia té 26 anys, és llicenciada en educació social i màster en innovació i integració social i treballa al centre del barri on es va criar. “Soc de les primeres dones gitanes a tenir estudis postobligatoris de Camp Clar”, diu.