A cada instant, el nostre cervell rep una allau d’estímuls. Imatges, sons, sensacions corporals, emocions i pensaments fugaços envaeixen constantment la nostra ment. La majoria s’esvaeixen sense deixar rastre, mentre altres queden gravats amb una persistència sorprenent, fins al punt d’acompanyar-nos tota la vida. Per què recordem amb tanta claredat una conversa aparentment banal i, en canvi, oblidem fets que poden semblar importants?

Segons l’Informe Estadístic Mensual de la DGAIA, ara rebatejada com a DGPPIA (Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència), del mes de febrer del 2025, l’1,4% dels infants i adolescents catalans han viscut o encara viuen situacions de maltractament, desprotecció o negligència familiar. Probablement, el percentatge sigui superior, atès que aquest valor es basa només en els casos denunciats. En l'àmbit mundial, segons l'UNICEF i l'OMS, 6 de cada 10 infants menors de 5 anys viuen algun tipus de violència física, emocional o sexual. En conjunt, s’estima que prop de 1.000 milions de nens i nenes podrien haver-ne estat exposats en el decurs del darrer any, unes xifres que són absolutament esgarrifoses.

"Hem comercialitzat la felicitat, i ens sembla que si no som feliços som uns desgraciats", va posar en relleu David Bueno a la xerrada "Saps com funciona el teu cervell?", que va oferir el 22 d’octubre a la llibreria Byron per al Club Prèmium de l’ARA. El divulgador científic i col·laborador de l’ARA va explicitar la diferència entre felicitat i benestar. "El benestar és més pla que la felicitat. Té estats emocionals incòmodes, com la frustració, la decepció i la tristesa, que en la felicitat no tenen cabuda i que permeten que el benestar es mantingui. Aquests estats emocionals incòmodes ens estan dient que alguna cosa no va bé i hem de canviar. La felicitat són pics de sensació de plaer que quan s'acaben normalment tenim una baixada", va afirmar. David Bueno va posar de manifest que l’estrès és un dels pitjors enemics del cervell. "Hauríem de tenir un mínim de 45 minuts cada dia per no fer res", va proposar, cosa que ell mateix intenta practicar. I va acabar amb optimisme: "En aquesta societat canviant, si podem hauríem de ser nosaltres un motor de canvi".

Aquest biòleg i divulgador, col·laborador de l’ARA, defensa que van ser les arts les que ens van fer humans i que sense elles només seríem simples Homo sapiens. Ben pot ser així, tenint en compte que prolífics que hem estat component simfonies i inventant tota mena de gèneres musicals; captant el món que ens envolta amb colors en teles; explicant mil històries dalt d’un escenari; dansant coreografies emotives i complexes. És per això que aquest savi, capaç de posar-se a la butxaca un auditori ple a vessar d’adolescents i fer que l’escoltin amb interès, assegura que les arts, totes, són la nostra nau per submergir-nos en un viatge al fons de nosaltres mateixos, i per reinterpretar i comprendre el món que ens envolta.

En gairebé sis dècades de palmarès, el premi Josep Pla no s'ha cenyit únicament a recompensar novel·les o llibres de contes. L'han rebut dietaris com El vel de Maia, de Marià Manent, assajos com Josep Pla o la raó narrativa, de Josep Maria Castellet, i dietaris com Quadern venecià, d'Àlex Susanna. Fins ara, però, el guardó, que actualment està dotat amb 10.000 euros, no havia recaigut mai en cap assaig de divulgació científica. Ha estat el biòleg i col·laborador de l'ARA David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) qui ha tingut el mèrit de ser el primer que ho ha aconseguit gràcies a L'art de ser humans, un viatge a través de la neurociència, l'educació i les arts que vol redefinir la manera com els lectors perceben el món i es coneixen a si mateixos. El llibre "connecta ciència amb humanisme" i "convida a descobrir l'homo artisticus i creatiu que tots portem dins". "A través de les arts podem enriquir la societat: i aquí hi incloc filosofia i ciència –ha afegit l'autor a l'Hotel Palace durant el sopar de concessió del guardó–. Totes aquestes arts fan ser creatius, crítics i ens permeten fer abstracció".

“El joc és la forma natural i instintiva d’aprendre. A través del joc s’aprenen coses noves, fet que per als infants suposa una recompensa. De fet, jugar consisteix en repetir una cosa diverses vegades passant-ho bé i sense repetir-la cada vegada de la mateixa manera”. David Bueno, doctor en biologia, apunta un punt clau perquè l’adquisició de coneixements sigui fàcilment assolible per als més joves. Ho va fer aquest dilluns en una sessió organitzada per l’ARA i Kids&Us a l’Ateneu Barcelonès.

Fa un temps, per gaudir d’una bona activitat cerebral es recomanava fer sudokus a partir dels 60 anys. Tot i que els sudokus i altres exercicis que suposin un repte ajuden a mantenir en forma la ment, s’ha demostrat que l’oportunitat de prevenir, intervenir i protegir el cervell de la persona adulta es troba al llarg de tot el cicle vital i, especialment, en la infantesa i adolescència. En altres paraules, potenciar el cervell quan ets jove. Els anys d’escolarització, segons determinades investigacions, però, no són tan rellevants com semblarien i, en canvi, ho és la qualitat de l'educació i el fet que la capacitat cognitiva es potenciï al màxim de les seves possibilitats.

David Bueno va conèixer la seva dona, la Maria, fa 35 anys. “És una història curiosa, ens vam conèixer al carrer”, comença a explicar. Resulta que un amic seu estava interessat en una noia que passava una mica d’ell i no sabia com donar-li allargs. Per això un dia que havien de quedar, la noia li va dir que aniria a la cita acompanyada d’una amiga. “El meu amic em va demanar si el podia acompanyar per distreure l’amiga. I aquesta amiga era la Maria”, diu Bueno, que explica que tot va anar molt de pressa: aquell dia es van fer molta gràcia –resulta que tots dos van fer trampes a les cartes– i al cap de quinze dies ja van començar a sortir. 

En aquest capítol del pòdcast ‘Ho faig com puc’ volem conèixer com funciona el cervell de les criatures, quines etapes maduratives té i com canvia. En parlem amb David Bueno, doctor en Biologia i professor de genètica.

En aquest capítol del pòdcast ‘Ho faig com puc’ volem conèixer com funciona el cervell de les criatures, quines etapes maduratives té i com canvia. En parlem amb David Bueno, doctor en Biologia i professor de genètica de la UB.