Desbordant, fascinant, i, per moments, egòlatra i ampul·losa. És Megalópolis la pel·lícula més coppoliana de Francis Ford Coppola, el film que recull més fidedignament la seva manera d’entendre el cinema? Per a un cineasta que deia que “per viure dins de les teves possibilitats no es necessita imaginació” –com es recorda a l'assaig de Peter Biskind Moteros tranquilos, toros salvajes– és evident que dirigir pel·lícules és el més semblant a construir piràmides, i Megalópolis ha d’entendre’s, doncs, com el somni d’un faraó del cinema. D’un emperador, més aviat, ja que en el seu últim treball ha transformat Nova York en Nova Roma, la capital d’un imperi decadent amb la intenció de parlar-nos d’un home i d’una utopia.