Normalment no és fàcil anticipar quins polítics es corrompran, però hi ha casos en què es veu venir de lluny, que no enganyen ningú, i llavors cal preguntar-se per què el seu partit els va promocionar. Eduardo Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, 1956) és un corrupte de manual, algú que va entrar en política per fer diners, una cosa que tot Espanya va poder sentir de la seva pròpia veu en les converses enregistrades en el marc del cas Naseiro, el primer gran escàndol de finançament il·legal del PP.

L'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball Eduardo Zaplana ha estat condemnat a deu anys i cinc mesos de presó en el conegut com a cas Erial. L'Audiència Provincial de València l'ha considerat culpable dels delictes de prevaricació, suborn, falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals pel cobrament de comissions a canvi de les adjudicacions de les ITV (1997). A més, li imposa multes superiors als 25 milions d'euros i 17 anys i 10 mesos d'inhabilitació per a ocupació de càrrec públic.

L'excomissari José Manuel Villarejo ha acusat l'expresident espanyol Mariano Rajoy, l'exdirector general de la policia i polític valencià Juan Cotino i el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) de liderar una operació policial contra Eduardo Zaplana per evitar que aquest disputés el lideratge del Partit Popular a Rajoy. El polèmic expolicia ha fet aquestes declaracions en qualitat de testimoni durant el judici a l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana i altres 14 persones per una suposada trama de cobrament de comissions il·lícites i blanqueig de capitals que s'hauria originat amb la privatització de la ITV i les concessions dels parcs eòlics del País Valencià.

Tres noves confessions, les dels empresaris Vicente i José Cotino, que han admès que van pagar comissions a canvi de les adjudicacions de les ITV (1997) i del pla eòlic (2003) del País Valencià, i la de Juan Francisco García, ex mà dreta d'Eduardo Zaplana, que ha detallat que va falsejar les convocatòries que va guanyar la companyia Sedesa, han despullat un poc més els tripijocs de la trama que presumptament dirigia l'expresident valencià, i que hauria aconseguit un mínim de 20 milions d'euros a canvi d'adjudicacions a dit de l'administració.

Francisco Grau, el cervell financer de la trama corrupta que hauria liderat l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana, ha afirmat aquest dijous que el presumpte testaferro i amic de tots dos, Joaquín Barceló, li va dir ahir que l'"havien obligat a confessar" que els fons i immobles que posseïa eren, en realitat, de l'exlíder del PP.

"¿Vostè era el testaferro d'Eduardo Zaplana?" "Sí". Així de contundent ha contestat Joaquín Barceló, examic "de l'ànima" de l'expresident valencià, a les preguntes del fiscal anticorrupció Pablo Ponce al judici que investiga les presumptes comissions il·lícites de, com a mínim, 20 milions d'euros, originades per les concessions dels parcs eòlics del País Valencià (2003) i la privatització de les ITV (1997), i que haurien anat a parar a les butxaques del també exministre de Treball del Partit Popular.

Ni líder d'una suposada trama de cobrament de comissions il·legals de, com a mínim, 20 milions d'euros, ni posseïdor de diners a l'estranger que hauria repatriat amb la compra d'immobles. Únicament un mitjancer i assessor dels negocis dels seus amics que, en agraïment, li pagaven creuers, el deixaven residir en els seus habitatges i utilitzar els seus vaixells o avionetes. Aquest ha estat el relat exposat per l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana en el judici que investiga les suposades comissions il·lícites originades per les concessions dels parcs eòlics del País Valencià i la privatització de les ITV.

El tribunal de l'Audiència Provincial de València que jutja l'expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana i altres 14 persones per una suposada trama de cobrament de comissions il·lícites i blanqueig de capitals que s'hauria originat amb la privatització de la ITV i les concessions dels parcs eòlics del País Valencià, ha rebutjat els intents de la defensa de l'excap del Consell d'anul·lar la causa i traslladar-la a l'Audiència Nacional.