La glosa és una forma de cançó oral antiquíssima que consisteix a improvisar estrofes enginyoses al voltant d'una mateixa tonada, respectant una estructura fixa de rima i mètrica. Avui dia, a Catalunya, aquesta vella tradició, lluny de perdre's amb el pas dels anys, està de moda i desperta cada vegada més afició. Sobretot entre les noves generacions, que viuen el glosat no com un costum caduc i obsolet només propi dels avis, sinó com una activitat lúdica, atractiva i alegre, que diverteix i crea comunitat. Arreu del país, per exemple, nombrosos grups de joves es troben regularment per improvisar rimes en bars, centres cívics o ateneus, mentre que a moltes comarques s'organitzen anualment trobades, mostres o combats de cantadors que arriben a convocar audiències multitudinàries. Tot plegat ha contribuït a revifar la música i els versos de gèneres populars catalans com les corrandes de la Garrotxa, els garrotins de Lleida, les nyacres de l'Empordà, les jotes de Terres de l'Ebre, o les perdiuetes dels Pirineus, que havien quedat silenciades durant el franquisme.