“Aquest film es basa en els records de soldats estatunidencs”. L’advertència que obre Warfare: Tiempo de guerra clarifica dues claus de la proposta. D’una banda, que forma part de la tradició cinematogràfica que intenta copsar el veritable horror de la guerra. De l’altra, que la seva perspectiva és inevitablement parcial; un fet que podria ser limitador però que es revela com una estratègia discursiva interessant. Per assegurar el primer punt, Alex Garland comparteix la direcció amb l’exsoldat Ray Mendoza, assessor militar a Civil war, que ara posa en escena una de les seves vivències durant la Guerra de l'Iraq.

Després del seu bateig cinematogràfic com a guionista de 28 dies després (2002), el cinema d'Alex Garland (Londres, 1970) ha plantejat paràboles feministes (Men) i ha explorat universos lisèrgics (Aniquilació)i els perills de la intel·ligència artificial (Ex machina, Devs). A Civil war, que s'estrena divendres, s'imagina una guerra fratricida en uns Estats Units oberts en canal, amb ciutats plenes d'edificis en runes, enfrontaments armats a tot arreu i un grup de periodistes liderats per una bregada fotògrafa (Kirsten Dunst) i decidits a entrevistar el president responsable de l'escalada bèl·lica abans que Washington caigui en mans del bàndol rebel. El seu viatge al cor de les tenebres nord-americanes de Civil war, que ha produït A24 i ja sona per als pròxims Oscars, atrapa per la potència de la premissa i el terror d'escenes com la que protagonitza un Jesse Plemons que glaça la sang.

En el seu primer guió cinematogràfic, 28 dies després, l’escriptor britànic Alex Garland va imaginar una Anglaterra arrasada per una epidèmia que deixava deserts escenaris tan transitats com el pont de Westminster. Dues dècades després i ja amb una respectable trajectòria com a director, Garland trasllada la seva mirada distòpica als Estats Units amb Civil war, si bé en aquesta ocasió l’amenaça no són infectats rabiosos, sinó la deriva ideològica d’un país en guerra amb si mateix. Les imatges dels seguidors de Donald Trump assaltant el Capitoli el 6 de gener de 2021 semblen el ferment de la imaginació del director d’Aniquilació, que ens presenta un grup de periodistes encaminats cap a Washington amb la intenció d’entrevistar el president-tirà del país abans de la seva més que probable derrota a mans de les faccions rebels.