En tan sols vint-i-cinc anys, a Barcelona hi va haver grans insurreccions, intents de canviar el món, una repressió ferotge, una explosió demogràfica, una autèntica transformació urbana i una intensa vida cultural. Hi va haver qui volia la revolució i qui volia imposar l’ordre. Hi van coincidir l’anarquisme, el republicanisme, l’anticlericalisme, l’antimilitarisme, el catalanisme, el colonialisme, el moviment obrer... És extremadament complicat resumir què va passar entre 1900 i 1925. No tan sols per tot el que va succeir a la ciutat, sinó també a l’exterior i que va acabar tenint-hi un impacte: la Guerra del Marroc (1909-1927), la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i la Revolució Russa (1917), entre molts altres conflictes internacionals.

A simple vista no queda pràcticament cap rastre del campament que es va començar a construir al nord del municipi de Talarn (Pallars Jussà) a partir del 1911. En aquesta zona boscosa durant cinc anys s’hi van allotjar, primer en tendes de campanya i després en barracons, treballadors arribats d’arreu de la Península. En total, en van arribar més de 4.000 que havien de construir, amb les seves mans, la gran presa de Sant Antoni, que havia de permetre electrificar Catalunya. “La història d’aquests treballadors ha estat força marginada i oblidada, i la documentació que en tenim és molt minsa”, assegura Laia Gallego Vila, arqueòloga de la Universitat Autònoma de Barcelona i responsable de la intervenció arqueològica que està documentant com era la vida quotidiana i les condicions dels treballadors del campament a través del material trobat.

Som a la primavera del 1913. La carretera que va des d’Artesa de Segre a Tremp ha patit els efectes de les fortes pluges dels darrers temps i hi ha el perill que quedi impracticable. Malgrat tot, un grup d’homes s’entesten a arribar a les portes del Pirineu perquè volen comprovar de primera mà com van les obres que la Barcelona Traction, Light and Power acaba d’encetar amb l’objectiu de construir una central elèctrica. L’expedició la lidera Frederick Pearson, acompanyat de l’enginyer Carles Montañés, tots dos fundadors de la Canadenca. Amb ells hi va un altre personatge fonamental de l’electrificació de Catalunya, però molt menys conegut que ells dos, un enginyer hidroelèctric de Nebraska anomenat Asa White Kenney Billings. És la mà dreta de Pearson, a qui ha conegut treballant als Estats Units.