El reconeixement de Suzanne Valadon al MNAC i el gran èxit de la reflexió del CCCB sobre els barris residencials nord-americans i d'aquí amb Subúrbia han representat algunes de les exposicions més destacades del 2024. També ha estat l'any de la biennal Manifesta, que va tancar les portes amb més de 291.000 visitants. Internacionalment, han aixecat passions grans exposicions relacionades amb efemèrides històriques com el centenari del Manifest surrealista i el 150è aniversari de la primera exposició dels impressionistes.

A l'artista francesa Suzanne Valadon (1865-1938) la van qualificar de "terrible", quan va ser una dona forta que va triomfar en l'entorn artístic altament competitiu del Montmartre de les primeres dècades del segle XX, com es pot comprovar en la gran exposició que li dedica el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) des d'aquest dijous fins a l'1 de setembre. Valadon va fer callar tots aquells que la veien com una intrusa: va començar com a model d'artistes com Pierre Puvis de Chavannes, Henri de Toulouse-Lautrec, de qui va ser parella, i Pierre-Auguste Renoir. Però ben aviat va començar a dibuixar i tot seguit va aprendre a pintar d'una manera absolutament autodidacta. Valadon va aconseguir consagrar-se en vida, fins al punt de guanyar prou diners per comprar-se un castell. I quan va morir el 1938, al seu funeral hi van assistir grans artistes com Pablo Picasso i Georges Braque.