La condició d’imprevisible, si no d’erràtic, del president Donald Trump s’ha expressat en moltes qüestions des de la seva reelecció. Potser un dels seus girs més sorprenents ha estat en la seva política respecte al programa nuclear iranià. Mentre que molts analistes temien que una segona presidència portaria a un increment de les tensions entre Washington i Teheran que pogués derivar en un nou conflicte bèl·lic, l’inefable líder estatunidenc ha optat pel pragmatisme i la cerca d’un acord. De fet, ja s’han celebrat cinc rondes de negociacions entre els representants dels dos països en els darrers mesos i s’ha fet públic que dissabte passat l’administració Trump va fer una proposta formal al govern iranià.

La ciutat d'Esfahan, al centre de l'Iran, acull una base aèria, diverses instal·lacions militars, fàbriques de drons i altres armes i també instal·lacions nuclears d'enriquiment d'urani. Segons han anunciat aquest divendres al matí els mitjans oficials del règim dels aiatol·làs, s'han produït tres explosions a prop de Qahjaverestan, a l'aeroport de la ciutat i a la base militar de Shekari, que s'haurien produït amb tres drons. Tot apunta que Israel ha optat per continuar l'escalada amb l'Iran amb un atac limitat, per no tancar la crisi ni desencadenar una confrontació directa. Teheran i Tel-Aviv continuen jugant amb foc, amb el rerefons de l'ofensiva militar israeliana contra la franja de Gaza, que ha provocat un desastre humanitari.