Llegeixo amb gran curiositat les històries d’amor de la Selena Soro a l’ARA, perquè el sol fet que una parella vulgui sortir, abraçada, a la foto de l’entrevista ja em fa pensar que no s’odien del tot. Ahir hi sortien els amos del Dos Palillos, un restaurant que em fa molt feliç. Ell, l’Albert Raurich, n’és el xef. Ella, la Tamae Imachi, n’és la sommelier. En Raurich explica que l’amor és “la sensació de confort que té cada dia quan es lleva i abraça la Tamae”. I d’aquesta frase no n’hem de destacar la bellesa de la intenció principal, sinó de la secundària: hi ha un senyor que, cada dia, quan es lleva, abraça una senyora. Explica, doncs, que es van conèixer a El Bulli i que, en aquell temps, un cop acabat el servei, rentant copes a mà, “ens quedàvem fins tard amb ella i els cambrers i tastàvem els vins que els clients havien deixat als culs de les ampolles: mai havia tastat vins de 500 o 2.000 euros!”

A la una del migdia d’un divendres tots els minuts compten. El cuiner Albert Raurich es mira el rellotge, traspassa la mitja cortina vermella que separa l’espai de la barra, el primer espai del restaurant Dos Palillos, on es pot menjar sense reserva, i reuneix l’equip per explicar com estan les reserves del servei del migdia. Al seu costat, el cap de cuina, Marc Comella, i la seva dona, la sommelier Tamae Imachi. A la terrassa exterior, acollidora i bonica, situada a tocar del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), els comensals poden començar a menjar els aperitius i les postres del menú de degustació. A l’interior, els espais es distribueixen entre la barra d’entrada, de la qual s’ocupa la Tamae, amb vuit cadires, i la barra central, en forma de U, on s’asseuen dinou comensals més. També hi ha reservats. Avui és un divendres ben feiner, perquè tots els espais estan plens. Són les 13.15 h, arriben els primers clients. El cuiner Albert Raurich entra a l’interior de la barra i se situa al costat de la seva plantilla de cuiners. Comença l’acció.