El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha inadmès la querella de l'expresident Carles Puigdemont contra el jutge Joaquín Aguirre, ja jubilat, que va ser el responsable de la instrucció del cas Volhov i la investigació sobre la suposada trama russa del Procés. La querella li atribuïa els presumptes delictes de prevaricació i malversació per obrir una nova peça separada en què investigava l'entorn directe de Puigdemont quan l'Audiència de Barcelona ja li havia ordenat tancar la instrucció del cas.

Joaquín Aguirre, un dels jutges que més titulars ha acaparat els últims anys, es jubila. Ja no podrà dictar més interlocutòries sobre la suposada ingerència russa en el Procés ni sobre el presumpte suborn a àrbitres per afavorir al Barça. Marxa als 66 anys –ha decidit no allargar la carrera fins als 72, com permet la llei– amb les seves últimes grans investigacions arxivades o aturades i només un mes després que l'Audiència de Barcelona l'acusés d'intentar un frau de llei amb les seves resolucions.

Malgrat que a aquestes alçades ja sabem que la política és com el futbol, és a dir, un joc d’errors, hi ha errors que no deixen de desconcertar-nos.

Moure el cul o no moure’l (i haver d’acabar convocant eleccions): aquesta és la qüestió que Junts va plantejar fa uns dies a Pedro Sánchez, amb tota la cruesa, per boca de Míriam Nogueras. I com que Junts creu que el PSOE no el movia gaire després d’un any, va presentar al Congrés una proposició no de llei perquè es debatés i es votés al Congrés que Pedro Sánchez se sotmetés a una qüestió de confiança. 

El Tribunal Suprem vol el president Puigdemont a la presó, amb les conseqüències que això pot tenir. La interlocutòria del jutge Llarena que declara no aplicable l’amnistia i li manté l’ordre de detenció si torna al nostre país, planteja a tothom, i molt especialment als partits polítics catalans i espanyols favorables a la idea del “retrobament”, la gran pregunta: l'única manera de tractar amb l’Estat des de Catalunya és la confrontació? Si l’Estatut va ser que no, si les inversions no s’executen, si un sistema just de finançament és insolidari, si l’obligació de saber el català és impossible, si un referèndum d’independència ni pensar-ho, si l’amnistia només és per uns quants, inclosos policies violents, quin és el marge d’actuació, que no sigui una versió actualitzada del regionalisme “ben entès”?

L'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, així com el seu advocat, Gonzalo Boye, i el cap de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, han presentat aquest dimarts una querella pels delictes de prevaricació i malversació contra el magistrat Joaquín Aguirre, el jutge que instrueix el cas Volhov. Tot plegat després que Aguirre mogués fitxa de nou i obrís una peça separada del cas Volhov i hi impliqués Puigdemont, Boye i Alay, a més d'una desena d'ex alts càrrecs de la Generalitat i col·laboradors de l'expresident, entre els quals l'expresident Artur Mas, imputant-los un delicte d'alta traïció, supòsit que no inclou la llei d'amnistia. En l'escrit de 39 pàgines presentat davant la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al qual ha tingut accés l'ARA, els demandants demanen apartar cautelarment el magistrat de la investigació.