Des de temps remots fins al dia d’avui han aparegut enginys productius, ja siguin biològics –domesticació d’animals–, materials –les selfactines– o digitals –la IA–, que han substituït treball humà. En la mesura que els ingressos de les persones depenen del treball, és ben lògic que aquests canvis tecnològics provoquin ansietat i patiment. També veiem a la història que de manera contínua es van mecanitzant activitats i alhora n’apareixen d’altres que generen nous llocs de treball. La previsió més raonable és que això seguirà sent així. Però els interrogants hi són, i avui són molts els pensadors que han posat sobre la taula la possibilitat que la necessitat de treball vagi disminuint sense un límit clar.

El teletreball, els riders, l'automatització, la intel·ligència artificial... El món del treball està en transformació. Un procés que la pandèmia ha accelerat. I s'obren interrogants de tota mena: com seran les nostres feines en el futur? Els robots, ¿els veurem cotitzar a la Seguretat Social?

Els robots van vestits com les persones però tenen uns moviments sincopats, la cara inexpressiva i la mirada fixa. Més endavant apareixen amb unes casaques de cotó amples, amb cinturó i un número de coure al pit. Aquests eren els detalls que donava l’escriptor txec Karel Čapek per representar la seva obra de teatre R.U.R. (Rossum’s Universal Robots). No era el primer cop que a la literatura apareixien el que podem anomenar robots, però sí la primera que van rebre aquest nom. Es va estrenar el 25 de gener del 1921 al Teatre Nacional de Praga. Per tant, fa un segle que els robots van sortir, per primer cop, a escena.

L’impacte de la tecnologia en el teixit empresarial i el mercat de treball continua omplint previsions econòmiques. Quin efecte tindrà a la llarga l’ús massiu de robots en entorns industrials? És difícil de quantificar, però per ara podem començar a observar-ne els efectes a curt termini. Això és el que explica l’estudi de l’economista Joan Torrent-Sellens, un dels 21 informes que ahir va presentar el departament d’Economia en el seu monogràfic dedicat a la revolució digital. Després d’analitzar un miler d’empreses industrials catalanes, l’acadèmic de la UOC revela que aquelles que fan ús de la robòtica en els seus processos venen cinc cops més i tenen una plantilla que quadruplica la de les que encara no han adoptat aquestes tecnologies. Com admet Torrent-Sellens, la relació és òbvia, ja que com més dimensió i facturació tenen les empreses més recursos poden destinar a la innovació.