Cadaqués deixa una empremta profunda, tant en aquells a qui sedueix com a qui no arriba a captivar. L'artista Antoni Muntadas hi va arribar per primera vegada el 1956 convidat per uns companys de classe. Es va allotjar en una casa de Coderch i Correa & Milà, abans que aparegués el fenomen de les cases modernes de Lanfranco Bombelli. "Venia de Barcelona, i va ser un xoc molt gran xoc –recorda Muntadas–. Em va impactar que a Cadaqués s'hi vivia d'una manera molt diferent, molt transparent, sobretot cosmopolita. La gent que coneixies allà eren belgues, francesos... Molts han venut les cases a gent de Barcelona i tot això ha canviat". Així que Muntadas va continuar anant-hi malgrat totes les dificultats, com els revolts del camí, la tramuntana, les platges pedregoses i l'aigua freda, i un vi que es tornava agre. I amb altres tocats per Cadaqués van començar a popularitzar el terme de Sadomasoqués.

Cadaqués és terra d'artistes. La llista de grans creadors fascinats per l'ambient bohemi i l'enclavament idíl·lic d'aquest poble, al peu del cap de Creus, és llarguíssima, des del segle XIX fins a l'actualitat. Shigeyoshi Koyama, Marc Aleu i Richard Hamilton són tres dels més rellevants i aquest estiu, per primera vegada a la història, el municipi alt-empordanès els ha dedicat una exposició conjunta, a la Galeria Cadaqués, que es pot visitar fins al 24 d'agost.

L’arquitecte i galerista Lanfranco Bombelli (Milà, 1921-Cadaqués, 2008) és conegut a Catalunya sobretot per les cases que va fer a Cadaqués amb el seu soci Peter Harnden i per la pionera galeria Cadaqués, que continua en actiu amb el galerista Huc Malla. Així i tot, a partir de la seva vida i la seva trajectòria es podria escriure una novel·la: la seva formació com a arquitecte va quedar interrompuda arran de l’auge del nazisme, així que va haver de fugir a Suïssa, on va ser acollit com a refugiat polític. A Suïssa, on hi havia la família, va continuar els seus estudis i va conèixer el pare de l’art concret, Max Bill. Més endavant, abans d’establir-se a Barcelona i a Cadaqués als anys 60, va exercir des de París com a arquitecte i coordinador de les exposicions del Pla Marshall, on va conèixer Peter Harnden. El llegat de Bombelli és conegut gràcies a exposicions com les que li van dedicar la demarcació de Girona del COAC, el Museu Reina Sofia i el Macba. També pel llibre del també arquitecte Marc Arnal L’art de viure. Peter Harnden, Lanfranco Bombelli i les cases per a artistes de Cadaqués (Comanegra).