Des de la primera escena de Garfield. La pel·lícula, en què el gat més mandrós del còmic demana pizzes i lasanya a través d’una aplicació mòbil, queda clar que l’objectiu de l’equip liderat per Mark Dindal –el director de títols menors com Chicken Little o L'emperador i les seves bogeries– consisteix a posar al dia l’univers del personatge creat per Jim Davies. En aquest sentit no és estrany que aquest discret film d’animació jugui amb l’estètica dels dispositius digitals i que, aferrant-se a l’hegemonia cultural de l’imaginari dels superherois, furgui en els traumes d’infantesa del protagonista –som davant de l'origin story de Garfield, que arriba marcada per un conflicte familiar.