No coneixem les biografies de les dones enterrades a les galeries del claustre gòtic i a l’absis del convent de Santa Caterina de Barcelona ni sabem els seus noms, perquè no consten en cap document. Però l’arqueologia i l’antropologia han desenterrat part de la seva història. Van ser inhumades entre els segles XIV i XVI i, al contrari dels homes enterrats al mateix lloc, tenien marques d’haver fet un important esforç físic.

Hi ha un antic refrany que diu: "El ric menja quan vol, el pobre quan pot i el monge quan li toca". De fet, hi ha la creença que a l’Edat Mitjana l'alimentació dels monjos era completament oposada a la dels nobles i que els seus menjars es caracteritzaven per la frugalitat, per la contenció i per l'escassetat de carn. L’arqueologia, però, està aportant proves que no era ben bé així i que als monestirs de Barcelona es menjava força millor que fora dels seus murs.