Any i mig després de marxar-ne, he tornat als Estats Units per raons professionals. Hi aterro just abans que exploti l’onada de queixes massives a les universitats del país en contra de la guerra al Pròxim Orient. Les primeres parades del viatge —Baltimore, Minnesota— transcorren sense novetats. Són abans del dijous 18, quan els primers estudiants de la Universitat de Colúmbia acampen al campus principal de Morningside (Manhattan), ben a prop d’on fa quasi seixanta anys, l’any 1968, brotaria una revolta d’estudiants inèdita. Llavors les raons eren la Guerra del Vietnam i un racisme insuportable per a una nació a l’avantguarda en drets civils. Quasi seixanta anys després, els estudiants protesten contra una altra guerra, en teoria “no americana”, entre dues nacions que són també dues idees religioses: Palestina i Israel. Però en un món d’interessos econòmics i militars totalment globalitzat, res queda fora d’America.

"Una victòria de Donald Trump és probable, i seria un desastre per a la nostra democràcia". La lapidària sentència és del professor i Nobel d'economia (2001) Joseph Stiglitz, que des de la seva privilegiada posició d'autoritas a la Universitat de Colúmbia –hi fa classes al Departament d'Economia i a l'Escola Internacional d'Afers Públics– es pronuncia també sobre la situació que viuen aquests dies un bon nombre d'universitats nord-americanes arran de les protestes estudiantils per la guerra de Gaza i l'ajuda de la Casa Blanca al govern de Benjamin Netanyahu.