Els carrers de Tbilisi van tornar-se a omplir dissabte passat amb milers de persones que defensaven que el futur de Geòrgia ha de ser a la Unió Europea, davant de l'amenaça de caure de nou a l'òrbita de Moscou. Faltava una setmana per a les eleccions parlamentàries, que seran, a la pràctica, un referèndum en què aquesta petita nació exsoviètica haurà de triar si manté els esforços per integrar-se a la Unió Europea o si, per contra, pivota cap a Rússia.

El Parlament de Geòrgia ha aprovat definitivament la llei de transparència de la influència estrangera, que posa les ONG i els mitjans de comunicació independents sota la lupa i que crítics i oposició comparen amb la llei russa "d'agents estrangers", utilitzada per desacreditar i intimidar la dissidència. El partit governant Somni Georgià, que té majoria a la cambra legislativa, ha promogut la norma malgrat les protestes multitudinàries que fa un mes que s'allarguen i que els últims dies han aplegat més manifestants que mai, que temen que aquesta nova llei, batejada com la "llei russa", paralitzi el procés d'adhesió del país caucàsic a la Unió Europea i l'acosti a Moscou.

Les protestes al carrer a Tbilissi, la capital de Geòrgia, s'han intensificat a l'espera que aquest dilluns s'aprovi definitivament la "llei de transparència de la influència estrangera", que posa les ONG sota la lupa, i que la Unió Europea i els crítics comparen amb la legislació que Rússia i altres països de l'entorn utilitzen per controlar la dissidència. Malgrat que sobre el paper Geòrgia té una política exterior europeista –fins i tot consta a la Constitució– i més del 80% de la població està a favor d'entrar a la UE, l'actual govern ha emprès un camí que l'acosta cada cop més a Moscou i l'allunya de Brussel·les. Els analistes coincideixen en assenyalar una persona darrere d'aquesta deriva: l'oligarca Bídzina Ivaníxvili, fundador i president d'honor del partit governant Somni Georgià.

Des de fa setmanes, de manera intermitent, als carrers del Tbilissi milers de veus criden allò que se silencia al Parlament georgià: “No volem aquest govern rus!” i també “Fora la llei russa!”, que és com titllen l’anomenada "llei d’agents estrangers” amb què el govern pro-Putin local es proposa atacar les oenagés amb més del 20% de finançament exterior, acusant-les de còmplices de potències estrangeres. Les associacions en el punt de mira són sobretot mediàtiques, culturals, ecologistes i de defensa dels drets humans que aposten per la integració de Geòrgia a la Unió Europea.

El centre de Tbilissi, la capital de Geòrgia, va viure aquest dimecres les manifestacions més multitudinàries dels últims anys, i tot sembla indicar que l'esclat d'enuig dels georgians, de moment, no es redueix. Aquest dijous a la tarda els manifestants han tallat els principals carrers de la capital i es preveu una altra nit de protestes multitudinàries. El motiu és l'aprovació al Parlament de la "llei de transparència de la influència estrangera", promoguda pel govern malgrat les protestes de l'oposició i les crítiques de la Unió Europea, que la comparen amb la legislació que Rússia utilitza per controlar la dissidència. Les manifestacions fa pràcticament un mes que duren, però els últims dos dies han pujat d'intensitat, sobretot per la dura resposta policial.