Les persones que ocupen un habitatge per necessitat tenen més problemes de salut mental que la població general. Concretament, entre les dones el patiment es multiplica per tres (fins al 83%, pel 30% de mitjana de dones) i, entre els homes, s'ha de multiplicar per quatre (85%, pel 21%), segons un estudi elaborat conjuntament per l'Observatori Desca, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. "Tinc els nervis de punta, visc segrestada a casa per por que si en surto, hi entrin". El relat el fa Laura Tamayo, de 51 anys i mare de cinc fills, que sense permís de residència ni possibilitats de treballar, es va veure obligada a ocupar un habitatge a l'Hospitalet perquè l'única alternativa que els quedava a la família era sobreviure al carrer. A Tamayo se la menja l'ansietat de nit i de dia, el neguit de no poder donar als fills (dels 8 als 29 anys) alguna de les coses que demanen. Cap luxe, però diu que "de vegades no té ni un euro" per comprar una xocolata.

En una rotllana, una dona explica que la companyia elèctrica l'amenaça amb tallar-li la llum perquè no paga, i un home demana la paraula per preguntar com pot sol·licitar el bo elèctric. En les dues hores que dura l'assessorament que dos dimecres al mes ofereixen els activistes de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) a la seu de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) se senten consells, preguntes i també respostes que serveixen per portar una mica de calma a qui es veu entre l'espasa i la paret. En aquesta rotllana hi ha activistes tècnics, amb coneixements professionals sobre factures, però també persones que aporten la seva experiència personal en la lluita contra la pobresa energètica, un concepte que l'APE ha sabut posar a l'agenda política i social.