El 1911, el fotògraf rus Serguei Prokudin-Gorski va arribar a la ciutat de Bukhara ben carregat. Portava diferents càmeres i tot el material necessari per anar immortalitzant tot el que veia en un llarg viatge per l'Àsia central. Prokudin-Gorski, com tants russos, sentia fascinació per tot el que arribava de l’est. Així és Rússia: amb un ull mira cap a Europa i amb l'altre cap a l’Àsia. I Bukhara és a l’est, però també al centre d’un món fascinant. Prokudin-Gorski va fer fotos de presos tancats en presons en escenes que semblaven sortides de les pàgines de Les mil i una nits, va enamorar-se dels minarets locals i va trobar-se amb Saïd Alim Khan, l'últim emir de Bukhara, vestit amb un vestit de seda blau amb rivets d’or. L’emir feia cara de preocupació, ja que feia un segle que els russos manaven a la zona, i cada cop més. Pocs anys després, va marxar a l’exili.