Dins de l’església hi ha una cabra morta. Les mosques han començat a fer feina i ja són dins la boca de l’animal que jau, amb la panxa inflada, just al mig del menut temple. Una església tan petita que t’has d’ajupir per entrar-hi, com si l’haguessin construït així per obligar els devots a entrar amb el cap baix, en senyal d’humilitat. L’església d’Agios Philippos costa de trobar. De lluny sembla un grup de pedres, un graner no més alt que una persona. Però és una de les esglésies més velles de Grècia, amb més de 1.400 anys d’història. No hi ha cap placa que ho recordi, malgrat les seves pintures de sants a l’interior. A dins, a més de la cabra morta i les pintures, hi ha fems d’animals i una espelma encesa per qui sap qui, ja que no es veu cap humà a la zona. Així és el sud de Grècia, brutal. Miris on miris, la bellesa de la natura et colpeja, amb cruesa. Aixecant la vista, veus l’extrem sud de la Grècia continental. Terra, mar, aire. Oliveres, farigola i pedres. No hi ha res més. No cal res més.