Un tribunal bolivià ha sentenciat aquest dimarts a un any de presó els jesuïtes catalans Ramon Alaix i Marcos Recolons, tots dos exprovincials de la Companyia de Jesús, per encobrir els abusos sexuals comesos pel sacerdot Alfonso Pedrajas, ja mort. A més, fonts de la Comunitat Boliviana de Supervivents (CBS) han assegurat a l'agència Efe que amb aquesta sentència s'obre la porta a seguir quatre processos judicials més. D'acord amb aquesta organització, que representa les víctimes, hi hauria 12 jesuïtes més (també morts) que haurien comès abusos sexuals a mig miler de menors en internats, col·legis i zones rurals de Bolívia i que haurien comptat amb el favor dels aleshores alts càrrecs de l'orde religiós al país per amagar els fets.

L'orde dels Jesuïtes ha comptabilitzat, en el cas de Catalunya, 145 víctimes d'abusos sexuals per part de 44 agressors des del 1948 fins avui. Són 75 anys d'impunitat. I segurament és la punta de l'iceberg. Han passat moltes dècades i hi ha hagut una gran opacitat i encobriment. La mateixa idiosincràsia de l'orde impedia o dificultava que les denúncies s'arribessin a verbalitzar per part dels alumnes o de les famílies. Prevalia la por, la vergonya o un temor reverencial. Molts casos, per tant, no es devien denunciar. El pas que ara s'ha fet és rellevant. Més val tard que mai. Però queda molt per fer.

El mal que causen els abusos sexuals admesos ahir pels Jesuïtes de Catalunya no s’atura en la destrossa de nombroses vides concretes, sinó que destrueix, com una cèl·lula maligna que s’escampa i es multiplica pel cos, el principi bàsic de funcionament de les relacions entre persones i del conjunt la societat, que és la confiança. 

Els Jesuïtes de Catalunya han comptabilitzat 145 víctimes d'abusos sexuals per part de 44 agressors des del 1948 fins a l'actualitat. Són els resultats d’una investigació –realitzada amb el bufet d’advocats Roca Junyent– que aquest dijous ha presentat l'orde religiós, en el marc de les actuacions davant el reguitzell de casos d'abusos sexuals comesos als seus centres educatius. L'informe recull casos que les víctimes han fet arribar directament a la institució, però també denúncies presentades als Mossos d'Esquadra i casos que han destapat mitjans de comunicació.

Dimarts s’estrenava, per fi, un Sense ficció del qual TV3 ens n’ha parlat molt el darrer mes. És com si ja l’haguéssim vist, i això ha provocat un cert desconcert. La fugida, el documental sobre els abusos dels Jesuïtes de Casp i del Sant Ignasi de Sarrià, es va estrenar a finals de maig en uns quants cinemes de Catalunya. Els Telenotícies hi van fer referència, el promocionaven i n’emetien els primers fragments i les declaracions d’alguns testimonis. Des d’aleshores, han anat aportant noves informacions: l’aparició d’una carta dels jesuïtes de Bolívia que demostra que ja coneixien els abusos, els jesuïtes admetent la mala gestió, que els jesuïtes catalans estaven al cas dels abusos a Bolívia, noves denúncies de víctimes arran del documental i més promoció del documental abans de l’emissió a TV3. L’actualitat ha acabat passant per damunt del documental. I, en certa manera, l’han trinxat informativament abans de la seva emissió televisiva.

Els Jesuïtes sabien des del 1968 que el sacerdot Lluís Tó era un depredador sexual. I el van encobrir i protegir fins a la seva mort. Van enviar-lo a Bolívia el 1992 després que fos condemnat per abusos sexuals a una alumna del Col·legi Sant Ignasi de Sarrià de Barcelona. És el que retrata el documental La fugida, que ha produït el 3Cat, de la mà de la investigació que durant vuit anys ha fet el periodista Guillem Sánchez per a El Periódico.