El 2024 ha estat l'any de trencament a la dreta espanyola i la batussa i recent ruptura total entre el PP i Vox a les Illes Balears no és pas l'única mostra de tensió. Els populars i l'extrema dreta van deixar d'anar de bracet a Espanya quan Santiago Abascal va trencar els pactes amb els populars en totes les autonomies amb l'excusa del pacte migratori entre els dos grans partits estatals per l'acollida de 400 menors migrants. El desembre Vox va trencar negociacions per als pressupostos en totes les autonomies, i va provocar la pròrroga dels comptes a sis regions. A Catalunya no hi havia pacte a trencar i difícilment n'hi haurà cap durant tota la legislatura, com es constata en cada ple, tot i que pugui haver-hi algunes coincidències en el sentit del vot als plenaris. Al Parlament, el PP i Vox s'ignoren i renuncien a una estratègia conjunta: no tenen coordinació i tenen molt poca interlocució, segons totes les fonts consultades. Un fenomen que ja ve de l'anterior legislatura, quan els diputats de Vox pràcticament triplicaven els populars. Què passa entre aquestes formacions a la cambra catalana?

Que l'aprovació de la llei d'amnistia és un gran èxit democràtic sols es pot negar des de l'ofuscació ideològica o des dels interessos de partit, des de la ignorància o la mala fe. Arribar a aquest moment era imprescindible si es volia mantenir un estat de dret que ha estat violentat, trencat i/o posat en màxim risc moltes vegades en els darrers anys. Però no ho ha estat perquè els independentistes catalans fossin una colla de criminals, sinó perquè els suposats defensors de la democràcia han actuat de formes profundament i violentament antidemocràtiques.

La batalla a la dreta espanyolista en aquestes eleccions està sent dura, amb unes enquestes ajustades: el PP intenta fer el sorpasso a Vox, l'extrema dreta s'esmerça a mantenir el lideratge dins la triple dreta unionista i Ciutadans busca evitar la seva extinció. Tots tres tenen l'objectiu de seduir un perfil de votant similar –de dretes i unionista–, però ho fan amb estratègies diferents. Mentre el PP s'ha conjurat a no parlar dels seus competidors de l'espai i carregar només contra l'independentisme i el PSC –el seu altre competidor dins l'unionisme però a l'esquerra–, el partit d'extrema dreta Vox sí que es dedica a criticar obertament el líder popular (estatal), Alberto Núñez Feijóo. Pel que fa a Ciutadans, obvia els de Santiago Abascal i carrega contra el PP, el PSC i l'independentisme, sobretot focalitzant-se en Carles Puigdemont.