Josep Tarrés (Girona, 1928-2021) no és mort, no pot morir mai perquè la seva existència és atemporal, a cavall entre la vigília i el somni, passeja entre escenografies delirants que travessen èpoques remotes i on es barregen amb feliç harmonia personatges reals i imaginaris (Sant Narcís, el bisbe Feliu, la comtessa Ermessenda, l’emperador Carlemany, l’apagallums de la catedral…) per construir la Girona màgica. Així és el seu retaule El pessebre gòtic, dedicat a la “ciutat mare de les cerimònies” i que només es va escenificar, molt per sota de la magnificència que anhelava el seu autor, durant tres Nadals dels anys 60 a Girona.