Coincidint amb l’estiu, acaben d’estrenar als cinemes l’última pel·lícula de la sèrie basada inicialment en el famós llibre Parc Juràssic de Michael Crichton. Aquesta novel·la d’aventures i ciència-ficció, publicada als anys 90, ens plantejava la possibilitat de la desextinció dels dinosaures a partir d'ADN d’aquests animals extints extret de la sang xuclada per mosquits que havien quedat atrapats en la resina convertida en ambre. Crichton es va inspirar en els avenços en enginyeria genètica dels anys 80 i les potencials aplicacions de la PCR (reacció en cadena de la polimerasa, que permet amplificar qualsevol fragment d’ADN i de la qual hem sentit tant a parlar durant la covid-19). Poc després, Steven Spielberg, amb el seu do per dirigir pel·lícules que expliquen històries que aconsegueixen capturar la imaginació de tothom, va fer un film de gran èxit, amb un logo reconeixible i icònic.

Maria Branyas, que va morir ara farà un any amb 117 anys a la residència d'Olot on vivia des de feia dues dècades, sent aleshores la persona més longeva del món, va tenir la fortuna d'heretar un genoma privilegiat que, segons els investigadors, feia que les seves cèl·lules "se sentissin" i "es comportessin" com cèl·lules més joves, amb una edat biològica d'uns disset anys menys. Tenia, a més, una microbiota pròpia d'una criatura. Així es desprèn de l'estudi que ha liderat Manel Esteller, cap del Grup d'Epigenètica de l'Institut Josep Carreras, catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona i màxima autoritat mundial en epigenètica i en estudi de l'envelliment i del càncer. Hi han participat nombrosos equips de recerca de gran prestigi internacional, la gran majoria catalans, i és la investigació més exhaustiva i completa que s'ha fet mai a una persona supercentenària (les que viuen més de 100 anys). Els resultats, als quals ha accedit l'ARA en primícia, són reveladors.

Les nostres empremtes dactilars són úniques, no n'hi ha dues d'iguals, i permeten identificar una persona de manera inequívoca. De la mateixa manera que els humans, els diferents tipus de càncer també tenen empremtes moleculars que es poden detectar en les fases més inicials de la malaltia, quan el pronòstic dels pacients és més bo. Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han descobert en un estudi que poden identificar amb una “precisió gairebé perfecta” aquests patrons moleculars únics de cada tipus de càncer utilitzant un escàner petit. La revista Molecular Cell publica les conclusions de la investigació que estableix les bases per crear noves proves diagnòstiques que detectin la malaltia més ràpidament i en fases més primerenques. Això sí, els autors avisen que calen més estudis abans que l'estratègia pugui beneficiar els pacients.

En Marc Martí-Renom encara guarda el missatge al seu mòbil. “Ho tenim! És real, sí que ha funcionat!”, enviava entusiasmat a la resta de l'equip el 4 de març del 2020, poc abans que el món s'aturés per culpa de la covid. Era al Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG), a Barcelona, amb els també investigadors Juan Antonio Rodríguez i Marcela Sandoval, que tot just havia arribat des de Copenhaguen per contribuir a l'anàlisi de dades del projecte. Poc després d'enviar la bona nova, i sense gairebé temps d'assaborir-la, va haver de córrer cap a l'aeroport per tornar a Dinamarca abans no tanquessin l'espai aeri. L'equip de científics feia més de tres anys que feia experiments intentant obtenir el que mai ningú no havia pogut fer abans amb ADN antic. I aquell dimecres, en veure la imatge dels cromosomes plegant-se formant una mena d'origami genètic mil·lenari a la pantalla de Rodríguez, van saber que acabaven de fer història: havien descobert fòssils de cromosomes antics en les restes d'un mamut llanut que va morir a Sibèria fa 52.000 anys. Havien acomplert una fita sense precedents de la paleogenòmica.

La investigadora Elvan Böke lidera, des del 2017, el grup del programa de biologia cel·lular i del desenvolupament al Centre de Regulació Genòmica (CRG). Les seves línies de recerca se centren en la maternitat en fase tardana i els problemes de fertilitat associats i, gràcies a la seva investigació, ara sabem que els ovòcits se salten una reacció metabòlica fonamental per a la resta de cèl·lules, el complex I, que s'encarrega de la producció d'energia dins del mitocondri, l'estructura que activa les funcions vitals d'una cèl·lula. Això els permet mantenir la capacitat reproductiva intacta durant dècades. Aquest estudi ha valgut a Böke el XIX premi Fundació Banc Sabadell a la investigació biomèdica, que s'ha anunciat aquest dimarts i s'entregarà dilluns que ve en un acte a la seu corporativa del Banc Sabadell a Sant Cugat del Vallès.

Ivo Gut (Basilea, 1960) és director del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) des del 2010. El centre, ubicat a Barcelona, col·labora amb la comunitat científica del país i també internacional amb l'objectiu de millorar la salut a través de l'anàlisi del genoma.