Les proves per obtenir plaça de funcionari docent i per treure's el nivell C2 de català coincideixen el mateix dia, el 26 d'abril del 2025. Això impossibilitaria que el professorat que es vulgui presentar a les oposicions i encara no tingui aquest nivell de llengua pugui examinar-se en aquesta convocatòria i hagi d'esperar a fer el C2 l'any següent. La paradoxa és que el decret del règim lingüístic inclou l'obligatorietat de tenir el C2 per als nous docents a partir del curs 2025-26, tot i que es tracta d'una llei suspesa cautelarment pel TSJC. Per tant, de moment, es pot exercir de professor amb el nivell C1 però, com que el C2 acabarà sent obligatori, molts professors ja s'hi havien inscrit.

El sindicat USTEC·STEs (IAC) ha denunciat aquest dimarts que més de 4.500 professionals del sector de l'educació s'han quedat sense plaça per estudiar el C2 de català; un examen que, tal com va aprovar el Govern el mes de maig passat, cal superar per poder accedir a la docència a partir del curs que ve. El sindicat critica la "dràstica reducció" de places per als cursos que permeten treure's aquest nivell de català que han passat de 3.000 l'any passat a la meitat (1.500) i totes, diuen, en modalitat virtual.

Els alumnes de 4t d'ESO tenen el pitjor nivell de català des del 2012. Aquesta és la principal conclusió de les últimes proves de competències bàsiques que han passat els alumnes catalans i que mostren fins a quin punt hi ha un problema amb el coneixement i ús del català entre els més joves. De fet, els alumnes que aquest juny van acabar l'ESO, de mitjana, van obtenir 70,7 punts, de manera que van superar per molt poc el llindar que el departament d'Educació considera “òptim”, és a dir, els 70 punts sobre 100.

El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret del règim lingüístic del sistema educatiu, la norma que ha de servir per blindar el català a l'escola. L'estiu passat, davant els atacs al model d'escola catalana i el degoteig de denúncies per reclamar un 25% de castellà a les aules, l'executiu va posar fil a l'agulla per fer realitat aquesta normativa, que forma part de la llei d'educació de Catalunya i que estava pendent de desenvolupar des del 2009. Ara aquesta protecció extra ha estat aprovada i, entre altres coses, fixa que els plans lingüístics d'escoles i instituts no es poden canviar a mig curs –com exigien algunes de les sentències per a casos individuals de famílies que demanaven que els fills estudiessin en castellà– i que l'únic responsable legal dels projectes serà el departament d'Educació i no les direccions dels centres. A més, quan parla del castellà, la nova norma deixa clar que "no poden aplicar-se percentatges, proporcions o paràmetres numèrics en l'ensenyament de les llengües".