Dimarts TV3 emetia Carles Sabater. No espereu res de mi, el Sense ficció que aprofundeix en la personalitat del cantant de Sau per entendre i aclarir, també, les raons que segurament van precipitar la seva mort per un problema cardíac. El documental és colpidor i sorprenent, sobretot perquè el resultat no s’ajusta al que l’espectador podia intuir a través del tràiler i les entrevistes de promoció. Semblava que el que havíem de veure era una mena d’hagiografia per rescabalar el cantant de rumors injustos al voltant de la seva mort. I, en canvi, ens vam trobar amb un bon documental que aborda amb una gran honestedat no només la figura de Carles Sabater i el seu entorn amb tota la seva complexitat, sinó també algunes realitats que s’han amagat sobre l’idealitzat rock català. No és habitual trobar retrats que afrontin amb tanta valentia els clarobscurs d’un ídol. 

Per a qualsevol actriu, a la vida hi hauria un abans i un després de debutar en una pel·lícula de Laura Jou produïda per J.A. Bayona i coprotagonitzada per Belén Rueda. Però el que dividirà per sempre la vida de la ucraïnesa Maria Netavrovana (Kíiv, 1996) és un fet més dramàtic: la fugida de la guerra d'Ucraïna. "Aquella nit era amb una amiga. A les 5 vam sentir la primera explosió; es diu explosió? Ho vam empaquetar tot i vam anar a un refugi. Hi vam passar, crec, dos dies. Tot passa molt ràpid; no sabíem si era dia o nit. Quan les explosions van ser molt molt a prop, vam dir: o correm ara o ens morim, i vam decidir córrer, perquè ens havien dit que hi havia trens d’evacuació. Vam córrer cap a l’estació. És que, si no, no saps què et pot passar. Pensava que si arribaven els soldats farien el que voldrien amb nosaltres. Realment ningú sap què és la guerra".

“Els bons seductors no es fan els guapos sinó que et fan sentir guapa a tu”. Ho diu l’actriu i directora de cinema Laura Jou, que durant una dècada va ser la parella de Carles Sabater, fins que va morir ara fa vint-i-cinc anys. El temps passa, però els records de la relació amb el cantant de Sau segueixen intactes. “Quan el vaig conèixer, jo tenia 18 anys i estudiava al Col·legi de Teatre de Barcelona”, explica. Un dia al col·legi van fer un càsting per a un vídeo intern sobre els drets humans en què Sabater dirigia els actors i Jou va ser una de les seleccionades. “També hi havia el Santi Millán”, recorda l’actriu. 

A mig camí entre el drama intimista i el thriller psicològic, Caída libre situa la seva reflexió sobre el desig de control i la gestió del poder en l’àmbit de la gimnàstica rítmica d’elit. En aquest univers, marcat per una competitivitat ferotge, destaca l’altiva figura de la Marisol (intensa Belén Rueda), una entrenadora que imposa la seva cerca de l’excel·lència amb un tarannà despòtic. No obstant això, la Marisol viu atrapada en una flagrant paradoxa, atès que l’autoritat que exerceix sobre les seves deixebles –entre les quals destaca una gimnasta d’origen ucraïnès (Maria Netavrovana)– contrasta amb la incapacitat per mantenir sota control la seva vida matrimonial.