Fa uns anys, a la vora dels 40, l’escriptora Muriel Villanueva es va separar del pare dels seus fills i va descobrir el món de les cites a Tinder. “Vaig lligar molt i va ser molt divertit, m’ho vaig passar molt bé”, recorda. Enmig d’aquest ritme frenètic va conèixer l’Isaac: es van agradar molt però la cosa va quedar allà. “Jo seguia a tota velocitat i ell es va encarregar de mantenir el contacte, molt lent, molt pausat, en mode amics. Potser ens vèiem un cop al mes”, diu l’escriptora. El 2024, cansada de Tinder i de tants embolics, Villanueva ho va veure clar: l’Isaac era qui volia tenir al seu costat. 

Durant molts anys, l'escriptora valenciana Muriel Villanueva (València, 1976) ha anat escrivint cartes que no ha arribat a lliurar mai. Cartes al pare, cartes al primer amor, cartes a exparelles, cartes a homes amb qui ha tingut trobades sexuals. Una carta en què se serveix dels versos d'Isabel de Villena per rememorar el divorci amb el pare dels seus fills. Cartes crues i salvatges, cartes tendres i lluminoses. Tots aquests textos esparsos conformen Senyal que plourà, el tercer llibre que publica amb l'editorial Sembra.