Després de guanyar la Palma d'Or el 2015 amb Dheepan, Jacques Audiard s'ha intentat allunyar de la cruïlla entre drama social i cinema criminal en què el van voler encasellar arran de l'èxit d'El profeta. Primer amb el magnífic western humanista Els germans Sister (2018) i després amb el tríptic de relats sobre romanticisme i incomunicació de París, districte 13 (2021). Sobre el paper, un drama sobre narcos mexicans seria un retorn a les coordenades estètiques dels seus inicis, però Emilia Pérez, presentada aquest dissabte al Festival de Canes, és un temerari salt a l'abisme que no té comparació amb cap pel·lícula anterior del director: un musical sobre el líder d'un càrtel mexicà que vol canviar de sexe i de vida.