Un ble de cabells rossos de Jaume I que es guarden al Palau de la Música. La rotunda transformació de la plaça Sant Agustí, al Raval, quan treuen Santa Rita i els fidels deixen missatges amb peticions plenes d'esperança a la patrona de les causes impossibles. Les estelles de la creu on van torturar i matar Jesús, que atresora l’església d’Anglesola. Una gota de sang de Joan Pau II, que conserva l'església de la Mare de Déu del Prat d'Argelers. La llet de la Mare de Déu que té l'Associació Antic Gremi de Revenedors 1447 a la plaça del Pi, a Barcelona. Els ossos de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. Són tan sols algunes de les relíquies, d'origen llegendari, que el periodista Sergi Ramis (Barcelona, 1964) ha anat trobant per capelles, museus, altars i criptes de Catalunya. Ho explica, amb força sentit de l’humor, a El camí dels ossos. Viatge verídic per la Catalunya de les relíquies (Columna).

És cert que cal prendre llet per mantenir els ossos sans?

Durant generacions, se’ns ha dit –a través de programes escolars de nutrició i campanyes publicitàries– que la llet és una part essencial d’una dieta saludable. La clau d’aquesta narrativa és dir que la llet enforteix els ossos. Els nostres ossos estan fets de calci i una tassa de llet sencera conté uns 300 mil·ligrams d’aquest nutrient. Així que beure tres tasses al dia –diuen– els farà resistents. “Aquest missatge, però, es basa en estudis de curta durada i va ser impulsat per la indústria làctia”, diu Walter Willett, professor d’epidemiologia i nutrició de l’Escola de Salut Pública T. H. Chan de Harvard.

]]>

L’ós bru és un dels últims grans mamífers del plistocè que no s'han extingit i, a més, és un animal autòcton de Catalunya. Ara bé, l'any 1973 el govern espanyol el va haver de considerar una espècie en perill d'extinció, principalment a causa de la caça furtiva. Aquest panorama ha canviat completament: al Pirineu català ja hi ha quaranta-set óssos bruns, motiu pel qual el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, diu que cal "assegurar la coexistència d'aquesta espècie amb les comunitats locals".

]]>

Li vaig sentir a una dona de Bressui. Compto que ja és morta. Desdentada i amb pell de pedra. Són d’aquelles històries que brollen després d’un silenci que de tant que s’estira només pot trencar el món. Ens va dir que potser no ens ho creuríem, però que hi va haver un dia que el poble feia una festa major preciosa. Venia gent de tota la vall, però es veu que un any els músics no van arribar a temps. 

]]>