El xilè Smiljan Radić és un dels arquitectes més radicals i originals de l'escena internacional, i acaba de guanyar el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes. Nascut a Santiago de Xile el 1965, és conegut per obres com la Casa del Poema de l'Angle Recte, un refugi de fusta i formigó en ple bosc a Xile, i el pavelló efímer de la Serpentine Gallery de Londres, una carcassa translúcida de fibra de vidre que sembla flotar damunt la gespa dels Jardins de Kensington.

Quan un terratrèmol devastador va assolar la regió xinesa de Sichuan el maig del 2008, l'arquitecte Liu Jiakun (Chengdu, 1956) s'hi va desplaçar per donar suport i assistència a les víctimes. Es va trobar amb una família que havia perdut una filla de 15 anys. Després de sentir la seva història, es va oferir a dissenyar amb maons extrets de les ruïnes un memorial públic anomenat Memorial per a Hu Huishan. Va convertir un lloc tràgic en un lloc per a la contemplació. Per aquesta reivindicació del que és comú i de les tècniques tradicionals, i també per la càrrega emotiva i de memòria del seu edifici, Liu Jiakun ha estat distingit aquest dimarts amb el premi Pritzker, el Nobel de l'arquitectura. "Valorar les vides normals i corrents serà la base del renaixement de la nostra nació", va dir Liu Jiakun en una de les seves cites més conegudes.

L'arquitecte japonès Riken Yamamoto ha estat distingit amb el premi Pritzer, considerat el Nobel de l'arquitectura. Segons el jurat, Yamamoto ha contribuït a "desdibuixar els límits entre les dimensions públiques i privades" i ha creat espais que "multipliquen les oportunitats perquè les persones es trobin espontàniament, mitjançant estratègies de disseny precises i racionals". Rep el guardó per "crear consciència en la comunitat sobre quina és la responsabilitat de la demanda social, per qüestionar la disciplina de l'arquitectura, per calibrar cada resposta arquitectònica individual i, sobretot, per recordar-nos que en arquitectura, com en democràcia, els espais s'han de crear tenint en compte la voluntat de la gent", afegeix el jurat presidit pel xilè Alejandro Aravena, premiat el 2016.

L'arquitecte japonès Arata Isozaki, l'autor del Palau Sant Jordi de Barcelona, ha mort aquest dijous als 91 anys, segons han confirmat fonts de l'estudi a Europa Press. Arata Isozaki va guanyar el premi Pritzker d'arquitectura el 2019, considerat el Nobel dels arquitectes. Entre altres obres seves també hi ha el palau d’esports de Palafolls, que és una primera versió del Sant Jordi; l'arbre metàl·lic que hi ha a la plaça d’accés del CaixaForum de Barcelona, i el Parc de la Muntanyeta de Sant Boi, a més del complex de set edificis a Bilbao batejat com a Isozaki Atea i l’edifici Domus a la Corunya.

El prestigi del despatx d’arquitectes format per Anne Lacaton (Saint-Pardoux, 1955) i Jean-Philippe Vassal (Casablanca, 1954) ja és global: la fundació Hyatt va anunciar ahir que són els guanyadors del premi Pritzker d’enguany, el guardó que està considerat com el Nobel dels arquitectes. Arriba dos anys després d’emportar-se el premi Mies van der Rohe d’arquitectura europea. Com diu el jurat, la trentena d’obres d’aquest estudi, ubicades sobretot a França, destaquen per “l’esperit democràtic” que ha aconseguit “renovar” i “revitalitzar” el llegat de l’arquitectura moderna. “La seva feina respon a les emergències climàtiques i ecològiques del nostre temps, així com a les socials, particularment en l’àmbit de l’habitatge urbà”. A la trajectòria de Lacaton i Vassal hi ha una anècdota memorable: quan els van encarregar la reforma de la plaça Léon Aucoc de Bordeus, la van estudiar i van comunicar a l’ajuntament que només els calia tenir més cura del manteniment.

El confinament va ser una mica més suau per als arquitectes d’Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, perquè les petites dimensions de la ciutat els van permetre no estar “tan separats”, com diu Rafael Aranda. Però, tot i així, el van viure com un moment “complex i dur”, afegeix Ramon Vilalta. Així, “la preocupació” que han viscut, com afirma també Vilalta, no es limita a ells mateixos i el seu entorn i el ritme de les seves obres, sinó que l’impacte de la pandèmia en els arquitectes serà “una desfeta” que se suma a la que van patir amb la crisi que va esclatar el 2008. “Al principi ens vam preocupar molt, perquè el covid-19 és un senyal de la crisi profunda que estem vivint i que va més enllà de la pandèmia”, explica Vilalta. “Durant els primers dies vam haver de repensar la situació –continua–, com molta altra gent, i crec que també l’hem de veure com una oportunitat sobre la qual ens vam obligar a reflexionar”.

El premi Pritzker d’aquest 2020 l’han rebut les arquitectes irlandeses Yvonne Farrell i Shelley McNamara. "Són pioneres en un camp que ha estat tradicionalment i continuament dominat per homes. Són un far per a altres professionals", explica el jurat en el veredicte. És la primera vegada que sento a parlar d’aquestes arquitectes. A mi, que m’agrada l’arquitectura. M’imagino que no soc l’única. Massa noms de dones que han transcendit o transcendeixen en les seves activitats o professions no ens sonen de res. Tenim el cap ple, això sí, de genis i d’artistes de tot tipus, de dictadors i de mecenes, de guerrers i de màrtirs. Per això, tenint en compte que dels protagonistes de la història sempre se'n busca alguna èpica, trobo certament curiós com s’ha esborrat conscientment la història de tantes dones. En qualsevol època anterior, ser dona i dedicar-se a una tasca que no fos de les catalogades per a dones era d’una heroïcitat digna de menció. De fet, és molt més excepcional el que han fet tantes dones en un món que no els ho permetia que no pas el que han fet tants homes als quals se’ls reconeixia, d’entrada, el dret a fer-ho. És veritat que de mica en mica anem recuperant tantíssimes veus que no hem pogut sentir fins ara. Al mateix temps, prenem consciència de com l’espai ha estat descaradament ocupat. Perquè aquest espai no està previst per compartir-nos. Però és el moment que hi capiguem totes. Res no té tan mals pronòstics com un futur permanentment masclista. El present ha començat a girar.

Les arquitectes irlandeses Yvonne Farrell i Shelley McNamara han estat guardonades amb el Premi Pritzker 2020. El guardó, considerat el Nobel de l'arquitectura, les reconeix com a "pioneres" en un sector dominat per homes i destaca la integritat de les seves obres, que respecten el lloc i la comunitat on s'erigeixen, segons assenyala el jurat en la seva decisió.

Els arquitectes japonesos segueixen arrasant al premi Pritzker, considerat el Nobel de l’arquitectura : el guanyador d’enguany, Arata Isozaki, és l’autor del Palau Sant Jordi, del palau d’esports de Palafolls (que és una primera versió del Sant Jordi) i de la plaça d’accés del CaixaForum de Barcelona, on destaca un arbre metàl·lic amb una coberta de vidre que vol fer dialogar l’arquitectura modernista de la Fàbrica Casaramona amb la contemporània. El jurat del guardó no s’ha estalviat els elogis a l’hora de justificar el premi, potser perquè Isozaki està considerat “l’emperador dels arquitectes japonesos”: destaca el seu caràcter avantguardista i pioner, la seva versatilitat, la seva erudició i la seva proximitat. “Clarament, és una de les figures més influents del món de l’arquitectura contemporània, amb la seva recerca constant i perquè no li fa por provar noves idees. La seva arquitectura se sosté en una comprensió profunda, no només de l’arquitectura sinó també de la filosofia, la història, la teoria i la cultura”, es pot llegir en l’acta del jurat. “Ha unit l’Orient i Occident -diu també l’acta-, no a través de la imitació ni el collage, sinó forjant nous camins. És un exemple de generositat, ja que dona suport a altres arquitectes i els encoratja en els concursos i a través d’obres col·laboratives”.

El premi Pritzker d'enguany ha recaigut en l'arquitecte, urbanista i professor indi Balkrishna Doshi. Autor de més d'un centenar d'edificis, el jurat destaca de la seva trajectòria com ha innovat a partir de la tradició: "Entenent i apreciant les tradicions profundes de l'arquitectura de l'Índia va unir la prefabricació amb l'artesania local per desenvolupar un vocabulari en harmonia amb la història, la cultura, les tradicions locals i els canvis del seu país natal", diu l'acta del jurat. La cerimònia de lliurament se celebrarà al Museu Aga Khan, a Toronto, al maig.

El gran dia va ser l’1 de març, quan el jurat del premi Pritzker va anunciar que els guanyadors del que es considera el Nobel dels arquitectes era l’estudi RCR Arquitectes d’Olot, encapçalat per Carme Pigem, Ramon Vilalta i Rafael Aranda. Però faltava l’acte solemne, el lliurament del premi, que es va celebrar ahir al Palau d’Akasaka de Tòquio amb la presència de l’emperador Akihito i l’emperadriu Michiko. “Emoció, felicitat, orgull, responsabilitat i admiració per als que han guanyat abans aquest premi”, van ser les primeres paraules del discurs d’agraïment de Carme Pigem, que es va adreçar en anglès a les 300 persones convidades a la cerimònia, entre les quals hi havia guanyadors del Pritzker com els japonesos Shigeru Ban, Kazuyo Sejima, Ryue Nishizawa, Toyo Ito i Tadao Ando, i el xinès Wang Shu.

Els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta (RCR) són a Tòquio des de fa uns dies per recollir aquest dissabte el prestigiós premi Pritzker d'arquitectura, considerat el Nobel dels arquitectes. "Ha sigut un tsunami d'emocions, i encara falta una mica [...] per tenir un moment de més tranquil·litat i començar a prendre perspectiva. Ara les aigües estan molt mogudes", explica Vilalta en una entrevista amb Efe al costat dels seus socis en una suite de l'hotel on s'allotgen.