Els gironins sovint ens oblidem que, més enllà del mar, a tocar de casa tenim un riu carregat de vida, i més després d’aquesta primavera tan espectacular. El Ter alberga platges cada cop més concorregudes, malgrat les contínues crides per part de l’administració dels riscos de banyar-s’hi. Aquesta ruta no us convida a fer-ho, però sí a gaudir de la frescor que desprèn en dies de xafogor remuntant-lo des de Girona fins a Vilanna pel carrilet, creuant les hortes i deveses de Salt i Bescanó, i tornant per la zona de Constantins, Sant Gregori i Domeny.

Visc a Girona des de fa dos anys i mig i em desplaço cada dia en bicicleta. Entre setmana, faig la intendència diària de portar els nens a l’escola amb una bicicleta elèctrica de cua llarga, on em caben tots dos al darrere. I els caps de setmana, em disfresso amb mallot, culot i casc i gaudeixo fent gravel pels magnífics paisatges gironins sense cotxes (fugint de les carreteres asfaltades). La bicicleta és, en essència, el mitjà de transport que fem servir a casa: ja portem 5.500 quilòmetres en menys de dos anys desplaçant-nos només per Girona ciutat. La pugna oberta sobre el turisme de bicicleta, doncs, no m’ha agafat per sorpresa. Era una olla de pressió a punt d’esclatar. Jo mateixa he hagut d’esquivar molts cicloturistes contra direcció. O pago un lloguer més car a Girona ciutat que no pas vivint fa tres anys al centre de Madrid. Però no us negaré que el debat m’agafa amb el cor dividit: hi ha massa ingredients que no es tenen en compte.