<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Duna Llibres]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/duna-llibres/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Duna Llibres]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La violència tàcita de la mirada masculina]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/violencia-tacita-mirada-masculina-alice-sheldon_1_5663188.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/10bbef9b-07b7-47a9-843e-a77a28852bf0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Alice B. Sheldon (Chicago, 1915 - McLean, 1987) signava els seus llibres amb el pseudònim de James Tiptree Jr.: va triar un nom genèric com James i va treure el cognom Tiptree d'un flascó de melmelada. <em>Les dones que els homes</em> <em>no veuen </em>és un recull de dotze relats escrits entre 1962 i 1973 que funciona com una trampa perfecta: sembla ciència-ficció d’aventures, però en realitat és una peça de dissecció ideològica d’una altíssima precisió. Sheldon no imagina futurs llunyans per escapar del present, sinó que els utilitza per fer-lo intolerablement visible, anticipant els debats actuals sobre feminisme, sexe i ecologisme.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Anna Carreras Aubets]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/violencia-tacita-mirada-masculina-alice-sheldon_1_5663188.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Mar 2026 06:15:27 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/10bbef9b-07b7-47a9-843e-a77a28852bf0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un fotograma de la pel·lícula de ciència-ficció 'High life', dirigida per Claire Denis]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/10bbef9b-07b7-47a9-843e-a77a28852bf0_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[A 'Les dones que els homes no veuen', Alice B. Sheldon no imagina futurs llunyans per escapar del present, sinó que els utilitza per fer-lo intolerablement visible]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una pràctica immoral i perillosa que es castiga amb la mort]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/practica-immoral-perillosa-castiga-mort_1_5225817.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/de3c425f-2f4c-47c1-9825-c0f2161d8cc7_4-3-aspect-ratio_default_1045919.jpg" /></p><p>Guanyadora del premi Hugo 2013 a la millor novel·la curta, <em>L'ànima de l'emperador</em>, de Brandon Sanderson, és la primera novel·la de l'autor nord-americà –un dels grans referents contemporanis del gènere fantàstic– que es pot llegir en català. Sanderson situa l’acció a l’Imperi de la Rosa, una nació en el món fragmentat de Sel. Aquest és el mateix món en què ja es desenvolupava una novel·la anterior de fantasia èpica, <em>Elantris </em>(2005; reeditada recentment a Ediciones B), tot i que en el cas de <em>L’ànima de l’emperador</em> es fan poques connexions amb l’altra novel·la. A l’Imperi de la Rosa la falsificació es considera una pràctica immoral i perillosa que es castiga amb la mort, però a la novel·la hi ha personatges molt agosarats. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Anna Carreras Aubets]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/practica-immoral-perillosa-castiga-mort_1_5225817.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 09 Dec 2024 18:30:09 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/de3c425f-2f4c-47c1-9825-c0f2161d8cc7_4-3-aspect-ratio_default_1045919.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Falsificació de l'obra 'Buste de jeune garçon', de Pablo Picasso]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/de3c425f-2f4c-47c1-9825-c0f2161d8cc7_4-3-aspect-ratio_default_1045919.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Amb 'L'ànima de l'emperador', una novel·la màgica sobre la naturalesa de l'art, Brandon Sanderson deixa de ser inèdit en català]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Com podria ser el primer contacte amb extraterrestres?]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/contacte-extraterrestres_1_5036723.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/0dcd9f0e-66d9-4f6f-a83e-39b04a220a2b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p><em>El problema dels tres cossos </em>és un <em>thriller </em>escrit per l’escriptor xinès Cixin Liu (Yangquan, 1963) i l’excel·lent entrada a una de les trilogies més interessants dels darrers anys, que ens mostra com podria ser el primer contacte amb extraterrestres i com de complicat arribaria a ser construir un pont que permetés una coexistència pacífica. El relat de Liu barreja amb excel·lència la filosofia oriental, la historiografia i la física teòrica. Per situar el títol: en el camp de la mecànica orbital, el problema dels tres cossos consisteix a determinar el moviment que seguiran tres cossos puntuals sotmesos només a la seva mútua interacció gravitatòria, si són conegudes les posicions i velocitats dels cossos en un moment inicial. El cas és que el problema no té una solució definitiva. Liu construeix Tristolaris, un planeta habitat del sistema estel·lar ternari que, atesa la seva òrbita irregular al voltant de les tres estrelles que l’envolten, pateix contínues catàstrofes naturals, climàtiques i geològiques impossibles de predir. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Anna Carreras Aubets]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/contacte-extraterrestres_1_5036723.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 May 2024 05:00:35 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/0dcd9f0e-66d9-4f6f-a83e-39b04a220a2b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Un fotograma de l'adaptació recent de Netflix d''El problema dels tres cossos']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/0dcd9f0e-66d9-4f6f-a83e-39b04a220a2b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[A 'El problema dels tres cossos', Cixin Liu barreja amb excel·lència la filosofia oriental, la historiografia i la física teòrica per explorar a fons la condició humana]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
