El cineasta italià Uberto Pasolini (Roma, 1957) explica que, durant gairebé tres dècades, ha perseguit el projecte d'adaptar a la gran pantalla la història d'Ulisses una vegada ha tornat a Ítaca. Aquest viatge es va començar a materialitzar el 2011, quan Pasolini va anar a buscar l'actor britànic Ralph Fiennes (Ipswich, 1962) perquè interpretés Ulisses com poques vegades l'hem vist al cinema: un home traumatitzat per tota la violència que ha vist i ha exercit, incapaç d'agafar les regnes de la pròpia vida. The return és la història d'un heroi que torna a una casa que ja no se sent seva i que necessitarà temps per refer els llaços amb els éssers estimats, especialment Penèlope (Juliette Binoche) i el seu fill Telèmac (Charlie Plummer). "Volia reflectir el recorregut emocional d'una família trencada per la guerra i que, després d'una experiència terrible, intenta reconnectar", explica Pasolini. El film reprodueix l'Antiga Grècia, però segons el director és un pont directe a les guerres d'avui dia: "M'encantaria que Putin la veiés i s'adonés de com els conflictes bèl·lics canvien els pobles i les persones". La pel·lícula s'ha estrenat al BCN Film Fest, que ha atorgat el premi d'honor del festival a Ralph Fiennes, protagonista de films com Conclave, El pacient anglès i Spider, a més d'interpretar Lord Voldemort a la saga de Harry Potter. Fiennes atén un grup de periodistes a l'Hotel Casa Fuster de Barcelona.

Richard Gere ha rebut el grup de periodistes amb qui havia d’entrevistar-se aquest dimecres a la porta d'un saló de l’Hotel Casa Fuster amb grans somriures i encaixades de mans per a tothom, un bon humor i una proximitat que, més endavant, ha explicat que tenien un propòsit. “Si jo hagués estat assegut i mirant el mòbil, l’ambient de l’entrevista no hauria sigut el mateix, oi? –ha dit– Un somriure i una salutació ho canvien tot. L’amabilitat és el valor que tots compartim”. És una actitud que entronca amb el discurs del Dalai-lama a Sabiduría y felicidad, el documental produït per Gere i presentat al BCN Film Fest que dona veu al líder espiritual del budisme tibetà i, a través de les seves paraules i d’imatges d’arxiu, explica la seva història personal i resumeix la seva filosofia. Una homilia planera i accessible que reivindica repetidament el dret a existir de la cultura tibetana, una causa que l’actor de Pretty woman i American gigolo ha abraçat des de fa dècades.

El primer que sobta de Leer Lolita en Teherán, drama sobre un grup de dones que es reuneixen en secret a l’Iran dels 80 per estudiar clàssics de la literatura anglesa, és que la dirigeix un cineasta israelià i la financen –en part– diners públics d’Israel, el mateix país que fa uns mesos intercanviava llançaments de míssils amb l’Iran. El director Eran Riklis (Jerusalem, 1954), que aquest dissabte presenta la pel·lícula al BCN Film Fest abans de l'estrena oficial el 20 de juliol, era conscient de la contradicció. “Tanmateix, ja havia fet pel·lícules sobre palestins i drusos [minoria religiosa d’arrels musulmanes], i la novel·la en què es basa la pel·lícula m’havia encantat, així que vaig contactar amb l’autora per Facebook –explica–. Això sí, la primera pregunta va ser si per a ella tenia sentit que un israelià expliqués la seva història. I li va semblar una gran idea”.

La Montse es mor de ganes de marxar a la casa de Cadaqués i passar un cap de setmana amb els fills i els nets, als quals ja gairebé no veu. Tantes, que al descobrir que la seva pròpia mare és morta –el cos inert al terra del seu pis des de fa setmanes–, decideix empassar-se les llàgrimes i fer com si res per no alterar la reunió familiar. Així de contundent és la presentació del personatge d'Emma Vilarasau a Casa en flames, la pel·lícula de Dani de la Orden que inaugura aquest dijous el BCN Film Fest, un retrat coral amb un peu en la comèdia de situació i l'altre en el psicodrama familiar, i un cabàs ple de retrets, mentides i secrets per llançar-se els uns als altres durant un cap de setmana intens. “L'Edu [Sola, guionista del film] i jo volíem fer una pel·lícula sobre les dinàmiques familiars més fosques en l'ambient de pijolàndia d'on vinc jo, que estiuejo a Begur”, reconeix Dani de la Orden. “El Dani tenia una frase: «La família és una gent que no sap estimar-se». I a partir d'aquesta idea hem volgut reflexionar sobre com estimen les nostres mares i la factura que passa haver de cuidar els altres”, afegeix Sola.

Si existeix una reialesa en el cinema europeu de l’últim mig segle, Wim Wenders en forma part. Amb pel·lícules com El cel sobre Berlín, L’amic americà i París, Texas, el director alemany va marcar el pas del cinema d’autor en els anys 70 i 80 i va continuar sent rellevant les dècades següents amb documentals com Buenavista Social Club o Pina. A les seves vitrines hi ha la Palma d’Or, el Lleó d’Or i l’Os d’Or honorífic, i ha estat nominat tres vegades a l’Oscar, així que, com ell mateix ha reconegut, l’excusa per ser a Barcelona no és tant el premi d’honor que li ha concedit el BCN Film Fest com la projecció que fan de dotze de les seves pel·lícules (restaurades per la seva fundació) que són, segons Wenders, "un bon resum" de qui és.

El 2020 el BCN Film Fest va ser el primer festival de cinema que es va celebrar a l'Estat després del confinament. A partir d'aquest dijous i fins al 29 d'abril serà també el primer festival des de l'esclat de la pandèmia que el públic podrà gaudir sense mascaretes obligatòries ni restriccions de cap mena. Una gran notícia per al festival dels Cinemes Verdi, que sempre ha fet bandera d'una vocació popular apuntalada per preus accessibles que enguany, això sí, passen dels 2,90 euros per entrada de l'anterior edició a 3,90 euros.

Ni convoca grans rodes de premsa ni congrega multituds de fans histèrics a l'entrada del cinema, però Isabelle Huppert és segurament la millor actriu europea en actiu. Després de l'enrenou de Johnny Depp, el BCN Film Fest ha recuperat aquest dissabte una relativa calma amb la visita d'una intèrpret que no desperta la voracitat dels caçadors d'autògrafs però si l'adoració incondicional del cinèfil. És difícil que acabi convertida en trending topic, perquè les seves declaracions esquiven la polèmica i no acostuma a confondre ciutats. En tot cas, abans de les entrevistes, el seu equip recorda que hi ha dos temes vetats: ni el Me Too ni la seva edat són qüestions de les quals vulgui xerrar. Però ella sembla molt capaç de no contestar quan no li interessa. ¿El paper que ha de tenir la cultura durant la pandèmia? No té una opinió, “la cultura és una cosa molt àmplia”. S'haurien de legalitzar les drogues? No ho sap, és un tema “complicat”.

Ja se sap que les estrelles de Hollywood tenen els seus ritmes i una manera d'entendre el temps que relativitza fins i tot la teoria d'Einstein. Johnny Depp ha demostrat a Barcelona que és una estrella de Hollywood arribant amb 95 minuts de retard i un somriure despistat a la seva trobada amb la premsa al BCN Film Fest, on és la gran estrella d'aquesta edició. No s'ha d'entendre com un gest de descortesia, al contrari: Depp practica la mateixa estratègia de reestructuració temporal en les seves rodes de premsa en festivals com el de Canes, Sant Sebastià o la Berlinale. En el fons, arribar tard és la seva manera de tractar el BCN Film Fest amb la deferència deguda a un gran festival internacional. Quina humiliació si s'hagués presentat puntual! Així ho ha entès també la premsa convocada que, a l'acabar l'acte, s'ha llançat a demanar autògrafs i selfies a l'actor.

S'han guardat la notícia fins a la setmana abans del festival per assegurar-se que ho tenien ben lligat: Johnny Depp i Isabelle Huppert seran els convidats estrella del BCN Film Fest, que tindrà lloc del 15 al 23 d'abril als Cinemes Verdi. Una de les grans actrius europees de les últimes dècades i un autèntic ídol del Hollywood més iconoclasta i rocker. És una gran fita per a un festival que va néixer amb fam d'estrelles i catifes vermelles des de la primera edició del 2017, marcada per la visita de Richard Gere. Des de llavors, per una cosa o per l'altra, el festival no havia pogut comptar amb convidats que evoquessin amb tanta nitidesa aquesta idea de glamur, molt menys en l'edició anterior, celebrada poc després del primer confinament. Però amb Huppert, i sobretot amb Depp, el BCN Film Fest fa un salt endavant important, especialment tenint en compte el context pandèmic.

El BCN Film Fest va néixer amb anhel de glamur des de la primera edició del 2017, marcada per la visita de Richard Gere. Des de llavors, per una cosa o per l'altra, el festival no havia pogut comptar amb convidats que evoquessin amb tanta nitidesa el somni de Hollywood, molt menys en l'edició anterior, celebrada poc després del primer confinament. Però encara enmig de la pandèmia, els responsables del festival han aconseguit repetir la fita de la primera edició i la setmana que ve portaran a Barcelona dues grans estrelles del cinema nord-americà i europeu: Johnny Depp i Isabelle Huppert seran els visitants més destacats de la nova edició del festival, que tindrà lloc del 15 al 23 d'abril als Cinemes Verdi.

Tornen els festivals presencials? Si més no, el Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi (BCN Film Festival) ha anunciat aquest dimarts el seu cartell i una edició que pretén ser 100% presencial i que se celebrarà del 15 al 23 d'abril amb seu als Cinemes Verdi de Barcelona (amb preus populars de 2,90 euros). La cinquena edició del certamen, coordinat per la periodista Conxita Casanovas, espera comptar amb la presència del director Nicolas Winding Refn (Drive, Only god forgives), una retrospectiva dedicada a Charles Chaplin (amb motiu del centenari de The kid) i una secció dedicada al país convidat, el Japó, a més de les pel·lícules en competició que protagonitzen actrius com Sigourney Weaver, Naomi Watts i Isabelle Huppert.

Anna Castillo, Greta Fernández, Carlos Cuevas i Elisabet Casanovas són alguns dels noms més potents de la nova generació d’intèrprets catalans. Tots han sigut alumnes de Laura Jou, que ahir va presentar al BCN Film Fest La vida sense la Sara Amat, l’adaptació de la novel·la de Pep Puig amb què debuta com a directora després d’haver treballat com a coach d’actors infantils i juvenils en 17 pel·lícules i 24 sèries, i haver-se convertit en peça clau de l’èxit de Polseres vermelles, Merlí, Pa negre i Lo imposible. Amb ella van guanyar el Goya els nens de Pa negre i han après l’ofici -en els rodatges o a l’aula d’interpretació de Jou- els intèrprets joves que ara triomfen al cinema i la televisió. Per això, i perquè va quedar impressionada pel curt de Jou No me quites, Isona Passola va encarregar-li adaptar al cinema La vida sense la Sara Amat. I ella no s’ho va pensar dos cops.

El Prado té un padrí de luxe per bufar les espelmes dels 200 anys de la seva fundació: l’actor britànic Jeremy Irons, que dilluns va ser a Barcelona per presentar el documental dirigit per Valeria Parisi Pintores y reyes del Prado, en el qual el protagonista d’ Inseparables i La missió es passeja per la pinacoteca espanyola comentant algunes de les obres emblemàtiques que s’hi exposen. La història de la pintura, va dir, és una eina útil a través de la qual es pot “aprendre del passat per comprendre el present mirant quins temes es pintaven, com es pintaven, quins temes interessaven a Europa”.

El cinema i la literatura es deuen molt l'un a l'altre. Els llibres han inspirat històries que la gran pantalla ha portat a les masses. Els dos arts es donaran la mà del 22 al 30 d'abril en la 3a edició del BCN Film Fest, que projectarà als Cinemes Verdi un total de 59 pel·lícules a un preu de 2,90 euros la sessió.

Les pel·lícules del cineasta Dani de la Orden fan cua. Just quan ha acabat de rodar la sisena, 'Hasta que la boda nos separe', el BCN Film Fest ha anunciat que estrenarà 'Litus', una de les altres que guardava al calaix.

Després d’una primera edició marcada per la visita de Richard Gere, el BCN Film Fest va inaugurar ahir la segona edició amb La sociedad literaria y el pastel de piel de patata, de Mike Newell, el director de Quatre bodes i un funeral. El film s’estrenarà a l’octubre de la mà de la distribuïdora A Contracorriente: un detall menor si no fos perquè examinant la programació el nom de la distribuïdora reapareix amb freqüència i pel fet que A Contracorriente és també el soci fundador del festival juntament amb Espectarama, dues empreses controlades per Adolfo Blanco, membre del comitè de direcció i gran impulsor del projecte.

Santiago Segura és un animal promocional, però presentant al BCN Film Fest la comèdia argentina Casi leyendas, en què interpreta un guitarrista amb trastorn d’Asperger que reuneix el seu antic grup de pop, se’l veu especialment motivat. “Les crítiques a l’Argentina no m’havien deixat mai tan bé. Estic per anar-me-n’hi a viure -celebra-. La pel·lícula es veurà aviat en un portal online, però em feia il·lusió que abans es veiés en algun cinema, que aquí una pel·lícula argentina només s’estrena si surt Ricardo Darín”.

D'A 2017, EL FESTIVAL MÉS CINÈFIL

Dijous s'inaugura la setena edició del Festival de Cinema d'Autor de Barcelona amb Lady Macbeth de William Oldroyd. Cita ineludible per al públic més cinèfil, el D'A projectarà més d'una setantena de llargmetratges i dedicarà una secció a Amat Escalante.

]]>

Richard Gere serà el gran reclam de la primera edició del BCN Film Fest, un nou festival de cinema que tindrà lloc als cinemes Verdi del 21 al 28 d'abril. L'actor nord-americà visitarà Barcelona per presentar la inauguració del festival amb la projecció de 'Norman', de Joseph Cedar –director de la premiada 'Peu de pàgina'–, un 'thriller' dramàtic sobre la relació casual d'un home de negocis anònim amb un polític que s'acaba convertint en un important líder mundial.

]]>