Aquest 28 de gener tocarà felicitar el Congrés espanyol: celebrarà el desè aniversari del vot pregat. La reforma de la llei electoral el 2011 va introduir el famós voto rogado a un sistema ja poc garantista. Espanya és aquest país en permanent campanya electoral que obliga obertament la seva ciutadania a “pregar” si vol votar. Cal demanar permís formal setmanes abans i l’administració l’ha de concedir. PP, PSOE, CiU i PNB van convertir votar en un favor que l’Estat et concedeix com si fos un caprici i no un dret democràtic.

El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, Raül Romeva, ha instat aquest diumenge els catalans que visquin fora del país a inscriure's al registre de catalans residents a l'exterior.

No ha calgut cap convocatòria oficial del referèndum previst per al setembre, ni tan sols un anunci o una declaració pública d’algun dels dirigents del govern de Carles Puigdemont. La Fiscalia Superior de Catalunya va obrir ahir una investigació per esbrinar si la Generalitat ja ha posat en marxa els preparatius per fer efectiva la votació prevista per després de l’estiu. A diferència de l’estratègia seguida amb la consulta del 9-N, en què la fiscalia va reaccionar un cop ja s’havia dut a terme la votació, aquest cop el ministeri públic té la intenció d’anticipar-se a qualsevol moviment que efectuï l’executiu català. L’objectiu, segons fonts consultades per l’ARA, és evitar que la votació -prohibida pel Tribunal Constitucional (TC)- es materialitzi, a diferència del que va passar el 9 de novembre del 2014.

El registre de catalans a l'estranger no reflecteix el nombre de catalans reals que viuen fora del país, que són més de 280.000, segons dades de l'Idescat. El Govern vol promocionar aquest registre per articular polítiques per als catalans a l'exterior, però també de manera indirecta –tot i que el conseller Romeva ho ha desvinculat–, pensant en el referèndum. En funció de com s'acabi organitzant la consulta del setembre, aquest registre podria fer les funcions de cens, ja que el Govern sap que l'Estat no els cedirà les dades del CERA (el Cens Electoral de Residents Absents, és a dir, el cens d'espanyols a l'estranger).