La primera reunió entre l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president de la Generalitat, Quim Torra, de la nova etapa política al consistori ha durat poc menys d’una hora i ha acabat, segons Colau, amb el compromís de començar a parlar, a partir del setembre, dels pressupostos. Tant dels de la Generalitat com dels de l’Ajuntament. Colau ha defensat deixar de banda les diferències polítiques perquè les administracions surtin de la situació de pròrroga. "És un exercici de responsabilitat", ha dit.

El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha reclamat al govern català i al conjunt dels partits polítics que aprovin un pressupost de manera "urgent". Segons la institució, uns comptes nous per al 2020 o, fins i tot, per al 2019, permetrien optimitzar la despesa pública en un moment de creixement d'ingressos gràcies a la bona marxa de l'economia.

Els plans de Pedro Sánchez de resistir a la Moncloa fins al 2020 gràcies a uns pressupostos pactats amb els independentistes i Podem van quedar ahir definitivament truncats amb l’aprovació de les esmenes a la totalitat presentades per ERC, el PDECat i l’oposició de dretes. La majoria de la moció de censura va passar a la història després d’una setmana d’infart amb intercanvi de mirades entre el Palau de la Generalitat, la Moncloa, les presons, Waterloo i el Suprem. La implosió del diàleg entre governs per la polèmica del relator ha acabat tenint un impacte decisiu en la governabilitat espanyola. De nou, com ja li va passar a Mariano Rajoy, la qüestió catalana acaba prematurament amb el mandat d’un president espanyol. I ara és el torn de Sánchez, que reunirà demà el consell de ministres per traslladar la seva decisió sobre la data de les eleccions, que tot apunta que seran el 28 d’abril.

El rebuig del Congrés a tramitar els pressupostos de l'Estat aquest dimecres liquida el govern de Pedro Sánchez i dona el tret de sortida per a la campanya per a les eleccions generals. Amb tota probabilitat, el president del govern espanyol convocarà els comicis en les pròximes hores. El PP i Ciutadans, que es veuen més a prop de la Moncloa, han reclamat a Sánchez que convoqui els comicis com més aviat millor. Les dues formacions han retret al líder del PSOE les seves aliances amb el PDECat i ERC i la seva aposta pel diàleg amb els partits catalans.

El debat de les esmenes a la totalitat als pressupostos generals de l’Estat ha arrencat aquest dimarts al Congrés, marcat pel judici als presos polítics, que s’havia engegat dues hores abans al Suprem, i amb un marcat to polític. Tot i que l’encarregada de defensar els comptes ha sigut la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, el to de la seva compareixença ha sigut més el d’un debat de política general que no un de pressupostari. La ministra ha repartit tant contra els partits independentistes, que han anunciat les seves esmenes a la totalitat, com contra les dretes de Cs i el PP, que també bloquejaran la tramitació d’uns pressupostos que, previsiblement, quedaran en paper mullat demà dimecres.

ERC nega que no s'hagin mogut per aconseguir el suport dels comuns als pressupostos com denuncia la confluència d'esquerres, que ha suspès les negociacions davant la falta d'avenços en les converses. La portaveu de la formació, Marta Vilalta, ha afirmat que "des d'ERC i des del Govern" són "transparents" i han fet "més de deu reunions sectorials i no hi ha hagut cap contraproposta dels comuns", que "potser no volen aprovar els pressupostos" perquè no han vist "aquesta bona fe i hi ha d'haver predisposició a aprovar-los".

El secretari d'organització del Partit Demòcrata (PDECat) i portaveu d'Economia al Congrés de Diputats, Ferran Bel, ha afirmat que el govern espanyol no els pot demanar el vot favorable als pressupostos generals de l'Estat (PGE) a canvi del compliment de les inversions que fa anys que estan compromeses i que s'han incomplert. "No ho valorem com a cap gest polític i, si s'acaba complint, ho valorarem estrictament com un compliment", ha assegurat en declaracions als mitjans aquest dissabte des de Tortosa, i ha subratllat que "això no eximirà de tot l'incompliment que ha fet l'Estat a Catalunya". Paral·lelament, Bel ha exigit al president espanyol, Pedro Sánchez, una resposta política a la situació de Catalunya i li ha retret que les negociacions no poden ser "només declaracions d'intencions".

El president del PP, Pablo Casado, ha insistit aquest dissabte en les seves crítiques al projecte de pressupostos generals de l'Estat (PGE) que ha presentat el govern espanyol, que ha qualificat de "sectaris i ideològics". "És la factura entregada a la moció de censura, el pagament vergonyant a independentistes, populistes i 'batasunos' del lloguer del Palau de la Moncloa, el Falcó i l'helicòpter".

“El gener serà un mes de molta tensió al PDECat”. La frase és d’un alt responsable del partit i resumeix la sensació entre els dirigents d’una formació que, les setmanes vinents, ha d’afrontar dos debats que poden portar al límit les seves costures: la integració amb la Crida i què fer amb els pressupostos que va presentar ahir el govern espanyol. Tot i que el debat més crític serà el primer, fa setmanes que el segon marca l’agenda de la direcció del PDECat, que ja durant les festes de Nadal va mostrar públicament les discrepàncies internes sobre si calia facilitar la tramitació dels comptes de Pedro Sánchez -donant així uns mesos de marge al president espanyol- o si, per contra, calia tombar-los d’entrada, com va defensar expeditivament la vicepresidenta del partit, Míriam Nogueras.

El president del Parlament, Roger Torrent, ha llançat aquest matí una pregunta al president Pedro Sánchez: "Aquesta és l'única alternativa, apel·lar al discurs de la por? Dir que, si no aprovem els pressupostos, vindrà una situació pitjor?" Sobre el suport dels republicans als comptes estatals, Torrent ha recordat que "no és cert que no votar uns pressupostos faci caure un govern", i ha posat com a exemple el cas de Catalunya, que avui funciona amb els comptes prorrogats del 2017.

Les Corts Valencianes han aprovat aquest migdia el pressupost de la Generalitat Valenciana per a l'any vinent, que ascendirà fins als 22.092 milions d'euros, una xifra que suposa un increment del 10,7% respecte als comptes del 2018, dels quals 16.706 milions, un 9,9% més, estaran destinats a despeses que no inclouen el pagament del deute.

El govern espanyol aprovarà el 21 de desembre l'augment fins als 900 euros mensuals del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2019, segons ha anunciat avui el president, Pedro Sánchez. El govern central aprovarà el decret llei en la reunió del consell de ministres que tindrà lloc a Barcelona.

El Govern tot just acaba de tancar internament el projecte de pressupostos del 2019 i, abans de començar a negociar amb l’oposició, ja sap quin és el preu que els comuns posen als seus vuit vots al Parlament:1.700 milions d’euros més en despesa social. La xifra dobla la prevista per l’executiu, ja que gran part de les propostes se sumarien als 1.600 milions amb què el Govern ha xifrat l’increment de la despesa respecte als pressupostos del 2017. Catalunya en Comú - Podem pretén que els comptes incloguin la paga extra del 2013 pendent dels treballadors públics -la del 2014 s’hauria de pagar el 2020-, a més que pràcticament es dobli la dotació de la renda garantida de ciutadania (de 288 a 488 milions); incloguin 240 milions més a l’escola inclusiva; dotin amb 45 milions d’euros l’educació entre 0 i 3 anys, i es contractin 850 metges, 250 bombers i 750 mossos d’esquadra. Una part d’aquesta despesa es cobriria, segons els comuns, amb una reforma fiscal de 700 milions d’euros -bàsicament amb els impostos de successions i l’IRPF- que el PDECat ja ha avisat que combatrà.

El ple de les Corts Valencianes ha donat llum verda als pressupostos de la Generalitat del 2018 gràcies al suport de PSPV, Compromís i Podem, grup que finalment ha validat els comptes malgrat les reticències mostrades en un primer moment en considerar que no s'havien atès prou les seves prioritats en matèries com habitatge i educació.

Si bé el PP fins ara s'havia centrat en dir no al referèndum sobre la independència, aquest dimarts el portaveu del grup parlamentari del PP, Alejandro Fernández, s'ha dedicat a criticar en genèric els referèndums com quelcom cada cop "més mal vist" per la Unió Europea. Ara tothom està "penedit", segons Fernández, de la consulta sobre la independència a Escòcia, del Brexit i el referèndum promogut per l'exministre italià Matteo Renzi. "El referèndum és un instrument de baixa qualitat democràtica", ha assegurat, pel seu caràcter "irreversible".