Científics catalans de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) han creat per primera vegada un tros de teixit del cor que pot créixer, madurar i sobreviure a llarg termini dins d'un animal. Fins ara aquest tipus d'experiments fracassaven perquè són teixits molt complexos i, si no reben prou sang i nutrients, no maduren correctament i acaben morint. Ara aquests investigadors ho han aconseguit amb una bioimpressora 3D: han elaborat petits vasos sanguinis amb aquesta eina que han permès que el teixit s'integri a la perfecció al sistema circulatori i sobrevisqui un mes després de l'implant. Fins ara, l'esperança de vida d'aquests teixits no superaven les dues setmanes, per la qual cosa els investigadors creuen que amb aquesta tècnica es podrien fabricar pedaços de cor per substituir parts afectades de l'òrgan d'un pacient i que aquest recuperi la seva funcionalitat.

La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica que afecta més de 60 milions de persones a tot el món, de les quals unes 208.000 a Catalunya. El cor d'aquests malalts va perdent progressivament la capacitat per omplir-se i bombar prou sang per satisfer les necessitats del cos. Un dels paràmetres per diagnosticar aquesta malaltia és el percentatge de sang que el ventricle esquerre envia cap a l’artèria aorta en cada contracció del cor. S'anomena fracció d’ejecció i, en funció del seu percentatge, es considera normal (entre un 50% i un 70%), lleugerament reduïda (entre un 41% i un 49%) i reduïda (menys d'un 40%).

A Kati Zapata sempre li ha agradat molt l'esport i l'ha practicat des de ben petita, tot i que va néixer amb un problema congènit al cor. La seva vàlvula aòrtica, una de les comportes de sortida de l'òrgan encarregat de bombar la sang per tot el cos, no funcionava correctament i el cor havia de fer un sobreesforç per complir amb les seves funcions. Tenia taquicàrdies constants i es cansava amb facilitat, però ella es defineix com una persona molt tossuda i va continuar fent el que l'apassionava tot i aquestes limitacions. Quan tenia 49 anys, però, li van començar a fer mal les cames i els braços, no podia agafar els bastons per caminar quan anava a la muntanya i el cansament la incapacitava. "Quan em van dir que m'havien d'operar el cor em va caure el món a sobre", reconeix. Ara bé, el neguit li va durar poc perquè va ser la primera pacient del programa pioner de cirurgia robòtica de la vàlvula aòrtica de l'Hospital Clínic. "[Després de la intervenció] En un mes estava de nou a la muntanya i en dos mesos ja escalava. Em van salvar la vida", afirma la Kati.