L’estiu és contradictori. Per un cantó, la calor esgota, el sol crema i el vestuari acaba sent una dubtosa combinació de xancletes, samarretes i pantalons pirata. L’ambient que ens aclapara ens desdibuixa. I per una altra, és el temps en què, deslliurats de la roda frenètica de cada dia, l’estat d’ànim té l’oportunitat d’asserenar-se fins a fer-se receptiu a la bellesa d’un vers, d’una posta de sol, d’una esgarrifança de màniga llarga quan fresqueja al capvespre o de la fiblada pel record sobtat d’altres estius de la nostra vida. L’estiu viu entre l’excés sense gràcia i la gràcia de viure sense presses.

La indústria discogràfica va tocar fons el 2014. Els ingressos que es van generar aquell any per la venda de música gravada eren gairebé la meitat dels que s’obtenien el 2000. La raó era ben simple: la gent havia rebaixat molt la compra de música en formats físics, la pirateria colpejava el sector molt durament i l’streaming encara no era un model de negoci prou rendible. Però a poc a poc plataformes com Spotify o Apple Music van anar estenent la idea que valia la pena pagar per escoltar la seva música, i la indústria global va començar a remuntar fins a arribar als nivells de 2020, que, tot i la pandèmia, ja gairebé igualen els de fa 20 anys. Ara, però, el consum de música és bàsicament en streaming (un 62%) i amb un model de subscripció cada cop més sòlid. A escala espanyola, la tendència és similar, tot i que aquí els efectes del confinament i les restriccions van ser especialment durs. Així ho explica Antonio Guisasola, president de Promusicae, l’associació espanyola de productors de música: “La venda física es va interrompre pel tancament de comerços i el consum digital tampoc va pujar, tot i que la gent era a casa. Això va fer que el creixement que hi havia des del 2014 s’alentís. Afortunadament, el primer semestre de 2021 ja hi ha hagut un creixement del 22%”.

Més de 50 milions de cançons. Això és el que ofereix Movistar Música, un nou servei multidispositiu disponible per a iOS i Android d'escolta en streaming mitjançant subscripció setmanal o mensual, sense interrupcions, amb el qual Telefónica vol competir amb Spotify. També comptarà amb mode de descàrrega offline, continguts i trobades exclusius amb artistes, concursos o entrevistes, segons detalla un comunicat de Telefónica. I tindrà dues modalitats: Lite, amb un preu de 4,99 euros a el mes, i Premium, que es pot contractar setmanalment per 3,34 euros o mensualment per 9,99. Lite permet triar entre més de 5.000 llistes de reproducció seleccionades per musicòlegs, inclou recomanacions setmanals o en dies assenyalats i possibilita descarregar el Top 40 i un màxim de 5 llistes cada setmana sense publicitat i amb salts de cançons il·limitats.

Un grup de músics i d'hereus de drets d'autor d'artistes, com ara els del raper Tupac i els del cantant Tom Petty, van posar divendres una denuncia col·lectiva al tribunal federal de Los Angeles contra Universal Music Group (UMG). Acusen el segell d'haver amagat de manera deliberada la importància d'un incendi que va tenir lloc el 2008, i en què s'haurien perdut fins a 500.000 enregistraments originals ("màsters"). El 'New York Times' va fer aquesta revelació a principis de juny i a partir d'aquí els músics s'han mobilitzat per presentar la denúncia.

Més de 10.000 professionals de la música de tot l'Estat s'han unit en la Plataforma Estatal per la Música (PLAM) amb l'objectiu de lluitar contra la precarietat laboral del sector. Músics, sales de concerts i de festa, festivals, promotors, empreses de 'management' i representants han presentat aquest dijous la plataforma, que busca modificar el decret que regula la contractació de músics i aconseguir així un marc laboral i fiscal "comparable al d'altres països de la Unió Europea".

Després de tants Anuaris de la Música amb xifres vermelles, les dades referents al 2017 es van resumir ahir amb un titular contundent: “La indústria musical ha sortit de la crisi reforçada i reconvertida de manera definitiva i profunda”, va sentenciar Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock. Paraules majors per anunciar que el sector creix per segon any consecutiu i per fi recupera la xifra de facturació d’abans de la crisi (189,4 milions d’euros el 2017), tot i que això vol dir que se situa a nivells de fa més d’una dècada.

Arran de la campanya de denúncia de casos d’assetjament promoguda a les xarxes socials per milers de dones fa unes setmanes, s’han fet públics diversos exemples de pràctiques masclistes i vexatòries a l’entorn musical. Acompanyades del hashtag #metoo, figures populars com Björk i Lady Gaga han explicat les seves pròpies experiències dins d’aquesta indústria profundament masculinitzada i dominada, en nombre i rol de poder, per homes. Si cantants tan admirades i respectades com aquestes han patit casos d’assetjament, no costa imaginar el tracte discriminatori amb què es troben les dones que participen en l’escena local, ja sigui sobre, sota o darrere l’escenari.

El Fòrum de Barcelona es va convertir la setmana passada en el centre neuràlgic de la música en viu. Unes 200.000 persones van assistir al segon festival més important d’Espanya. La ressaca del Primavera Sound, però, no pot ser llarga, perquè una setmana després arrenca l’edició d’enguany del Sónar, que, a més, creix en dies, en pressupost i en escenaris. Els dos esdeveniments suposen un impuls econòmic per a la ciutat de Barcelona.

Fa una setmana, el servei de música digital per subscripció Spotify va anunciar que havia complert la fita de captar més de 50 milions de subscriptors en la modalitat premium, que costa a l’usuari uns deu euros al mes i li permet accedir a trenta milions de cançons de tots els estils i procedències en la modalitat de streaming. Aquest sistema fa que les cançons es descarreguin a l’ordinador o el mòbil de l’usuari i, a mesura que aquest les va escoltant, es van esborrant de nou, com si fos un corrent que passa pel nostre dispositiu.