"Ets de Lleide?" Aquesta pregunta, amb la e tancada final, és una de les que més treuen de polleguera Annabel Gràcia, filòloga i investigadora de la Universitat de Girona. "D’entrada la pregunta sembla innòcua. La gent ho fa per fer la gràcia, com quan comencen a salar i a dir Ses Illes. La primera vegada passa, però quan hi insisteixen i t’imiten... és molest que en facin mofa, i també és molt indicatiu". Indicatiu del "desconeixement de les terres de Ponent –continua–, de l’estigma del pagès que no ha sortit de casa", i tota una sèrie de prejudicis que s’han associat a una manera de parlar de segona.

El català està més a prop de la revitalització o de la mort? Com sobreviurà una llengua minoritzada en un entorn multilingüe? El català estàndard ha arraconat els dialectes? Quina llengua han d'aprendre els nouvinguts? En un moment en què a les Illes Balears i al País Valencià hi ha entitats afins a Vox que fins i tot neguen la unitat de la llengua i en promouen versions kitsch, el catedràtic de sociolingüística Miquel Àngel Pradilla, professor de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, encara tots aquests reptes i dilemes a l’assaig Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica (PUV).