Les obres del nou celler Martín Faixó (DO Empordà) al turó de sa Perafita, al cap de Creus, començaran a fer-se l'any vinent, el 2026, després de vint anys de lluita per aconseguir-ne els permisos. Així ho explica Rafa Martín, fill de l’estimada Anna Mota, l’Anita de Cadaqués, que va morir el juny passat, i pare de l'enòloga Ester i Rafel Martín Faixó. A dalt del turó de sa Perafita, situat uns quilòmetres abans d'arribar a la població de Cadaqués, la família hi té un mas, habilitat com a hotel i també com a celler. Allà, a les oficines, el Rafa i la seva filla Ester ensenyen els plànols aprovats, que finalment podran portar del paper al terreny. "No ha estat fàcil el camí que hem recorregut, però per fi podrem començar a construir-lo aquí, davant nostre, on som ara mateix", diu Rafa Martín un matí de sol radiant.

La DO Empordà acaba de complir cinquanta anys i per primera vegada les varietats de raïm locals guanyen en extensió de conreu les foranes. Encara hi ha més novetats en aquestes cinc dècades, com ara que els restaurants de l’Empordà ofereixen a les seves cartes preferentment els vins de la denominació d’origen. I és així malgrat la gran competitivitat del mercat. "És impossible lluitar contra les ofertes de les denominacions d’origen espanyoles, que per la compra d’un palet en regalen un altre", diu la presidenta de la DO Empordà, Carme Casacuberta, que comenta que entre el sector aquesta pràctica es coneix com l’1+1. "La nostra producció artesanal ho té difícil amb aquestes ofertes, però, malgrat això, sostinc que en els últims deu anys els restaurants han apostat de ple pels nostres vins", afegeix.

La Denominació d’Origen Empordà està situada a l’extrem nord-oriental del territori de Catalunya. Aquesta denominació d’origen engloba un total de 55 municipis entre l’Alt i el Baix Empordà –35 i 20 municipis respectivament.

Com esculls els vins?

Sovint hi ha hagut el mantra alimentat per la literatura que els escriptors i el vi són un bon binomi. De fet, n'hi ha que han dedicat poemes i pàgines per parlar del vi, com Victor Hugo a Le vrai dans le vin o Charles Baudelaire a Les fleurs du mal. A tu també et funciona aquesta combinació?

Quina va ser la primera vegada que vas tastar el vi?

L’última revolució de l’enoturisme acaba d’arribar. A les vinyes s’hi passeja, a peu, amb bicicleta o segway, s’hi tasten els vins, s'hi menja, s'hi pren el sol en còmodes hamaques i també s’hi dorm. Fins i tot s'hi pot fer un capbussó en piscines infinity pools. “N’hem vist moltes, de revolucions enoturístiques, però l’actual és forta, perquè ha nascut després de la pandèmia, en un moment en què la població busca espais oberts, de natura”, explica Lluís Tolosa, autor i editor de llibres de vins, guanyador el 2021 del Best Wine Publisher in the World. El turista troba en les vinyes les comoditats del bon beure i el bon menjar, i un espai respectuós per esbargir-se. Hi va haver un temps en què les platges eren el lloc de contacte amb la natura, on el lleure i el respecte anaven de bracet, i actualment ho són les vinyes.

Ells cellers de la DO Empordà encara no han recuperat les xifres d'abans de la pandèmia: el primer semestre del 2021 han registrat un 20% menys de vendes que el mateix període del 2019. El president de la DO Empordà, Xavier Albertí, ha exposat que el descens era conseqüència de les restriccions que ha patit el món de l'hostaleria, on es concentra el gruix dels seus clients. “Per als cellers petits, que són els majoritaris, els restaurants ho són tot. Segurament som la DO més dependent de la restauració a Catalunya i per això ho hem notat d’una manera especial”, ha valorat Albertí, que també ha recordat que, durant els sis primers mesos del 2020, en ple confinament, la comercialització va caure un 36%. 

La collita del 2020-2021 d’olives per a la producció d’oli verge extra protegit amb la DOP Oli de l’Empordà ha sigut entre un 10% i un 15% inferior respecte de l’any anterior, però la qualitat de l’oli obtingut “és excepcional”. Així ho assegura el president d’aquesta DOP, Simon Casanovas. Aquest oli es podrà degustar en el marc de la campanya Tasta l’Oli de l’Empordà, que es farà del 23 al 31 de juliol als restaurants dels col·lectius La Cuina del Vent i Girona Bons Fogons, entre els quals Empòrium, Reina de Port-lligat, Voramar, Els Pescadors, El Molí, Castell de Peralada Restaurant, Norat, Can Jeroni, La Taverna del Barri Vell, Mas Falgarona, Àpats, Duc de l’Obac, La Riera, Umai, Occi, Divinum, Massana, El Celler de Can Roca i Novara Hotels. Els olis que seran presents a les taules dels restaurants que participen a la campanya procedeixen dels trulls Empordàlia, Masetplana, Ylla i Serraferran.

Resultat excepcional dels vins de la DO Empordà a la 'Guía Peñín' del 2019, que s'acaba de publicar. Un 35% dels 241 vins empordanesos puntuats a la prestigiosa publicació assoleixen la categoria d'excel·lent (entre 90 i 94 punts). En total són 83 vins de la DO Empordà els que assoleixen aquesta qualificació d'excel·lència, un més que a la guia del 2018 i el doble respecte als 43 del 2015. A més, per segona vegada a la història, un vi empordanès assoleix la qualificació d'excepcional (entre 95 i 100 punts). De la resta de vins puntuats, la pràctica totalitat reben la nota de molt bons (entre 85 a 89 punts).

La pedregada que va caure aquest dimecres a l'Alt Empordà ha malmès més del 50% de la producció de raïm a la zona de Garriguella, Vilajuïga, Pau i Mollet de Peralada. La DO Empordà parla d'un episodi "excepcional" perquè la calamarsada va arribar a afectar fins a 300 hectàrees de vinya.

La DO Empordà instal·larà 5 estacions meteorològiques en diferents vinyes de l'Alt i el Baix Empordà, que permetran reduir els tractaments fitosanitaris que es fan als camps. Gràcies a aquests aparells es coneixeran les condicions climatològiques concretes de la zona. Així, el productor sabrà quina és la quantitat de producte químic que s'ha d'aplicar. El president de la DO Empordà, Xavier Albertí, explica que el que es busca és "fer un producte més natural i ecològic".

El vincle entre el vi i Catalunya va començar fa uns 2.500 anys, tot i que aquesta beguda té més de 7.000 anys d’existència. Els grecs van ser els primers a introduir-lo i els romans els que en van acabar estenent la producció. “L’home deu al vi el fet de poder ser l’únic animal que beu sense tenir set”, deia l’escriptor i militar romà Plini el Vell. Tot i que els mètodes d’elaboració del vi són completament diferents actualment, durant els últims anys ha sorgit un interès per recuperar l’essència de l’època. La producció de vins que envelleixen o fermenten en àmfores de fang ha tornat.