“Vaig començar dissenyant per a mi, sent la meva primera clienta. El barret que jo volia no existia, o el venien lluny o a preus desorbitats. No hi havia ni venda en xarxa ni Instagram. Jo veia barrets de Philip Treacy i Stephen Jones a les bodes reials. Havia estudiat belles arts, tenia molts llibres de moda i per a mi fer un barret era com fer una petita escultura. Però no sabia ni cosir i vaig aprendre'n amb tutorials d’internet, intuïtivament. Vaig començar amb una taula, una agulla i fils de colors en un local molt bonic. El dia que vaig obrir la persiana em vaig adonar que m’havia ficat en un projecte que no sabia com fer. I sense saber com fer-ho, ho vaig fer. Com a artesana, jo feia peça única i em vaig haver d’espavilar, perquè tardava de tres a cinc dies a fer un barret. I vaig tenir una demanda que tampoc esperava!” Ara els seus barrets fins i tot es troben en revistes de moda, o en sèries com Un asunto privado o pel·lícules com La llibreria d’Isabel Coixet. I té clientes singulars, com la que va ser musa del fotògraf Bill Cunningham, la model sènior Tziporah Salamon, un personatge que si investigueu és del tot suggeridor. 

Encara que semblin difícils de trobar, hi ha coincidències entre noms tan dispars com els d'Indiana Jones, Lebron James, J Balvin, Robin Hood, Willy Wonka i Winston Churchill. Tots ells han compartit un sentiment comú: l'amor pel barret. Icònica i històrica, tan sols cal baixar al carrer per adonar-se que aquesta peça pensada per tapar el cap i resguardar-lo de sol i fred no viu el seu millor moment com a tendència masculina. El barret ha sobreviscut reinventant-se al llarg dels anys, però fa temps que ha deixat de ser hegemònic, sobretot si ho comparem amb els segles XIX i part del XX, quan la majoria d'homes en portaven. Encara que s'hagi substituït pel seu succedani més modern i pràctic, la gorra, el simbolisme que l'acompanya i la persistència en el temps mantenen el barret com el complement més diferent que un pugui tenir al vestuari.

Humphrey Bogart i Ingrid Bergman a Casablanca ; Harrison Ford a Indiana Jones ; Dan Aykroyd i John Belushi a The Blues Brothers. També Robert Englund, en el paper del terrorífic Freddy Krueger, a El malson. A Hollywood, durant una bona part del segle XX, les estrelles havien de lluir barret. Era la moda. I, a les pel·lícules, acostumava a ser un Borsalino: de feltre, amb l’ala perimetral tova i ampla, amb la copa lleugerament inclinada. A la part superior, una arruga profunda; al voltant, una cinta per adornar. El barret de les pel·lícules de gàngsters, el complement perfecte per a una gavardina, el company inseparable d’un detectiu privat.

"Només buscava un barret per a mi, un que fos especial i no gaire car". Així explica l'austríac Nuriel Molcho el començament d'una carrera com a barreter que l'ha portat a dissenyar models per a estrelles del futbol mundial com el brasiler Neymar o David Alaba. "Durant un aniversari a París, [Neymar] va dir que volia un barret com a regal i un conegut meu que hi era per casualitat li va ensenyar els nostres models. Li van encantar i va demanar-ne dos", recorda Molcho en declaracions a Efe.

Quina és la imatge de l'estiu, si no la d'una gran pamela sobre el cap? Casaments i celebracions a banda, els barrets són un complement perfecte per resguardar-se del sol i omplir d'estilisme el nostre 'look' durant les jornades més agosarades i lliures de tot l'any. Pameles, barrets de palla i gorres marineres surten de l'armari per reivindicar el seu espai estètic però també funcional. Per al Pol Obach, quarta generació de la Sombrerería Obach, nascuda el 1924, els barrets són una peça especialment apropiada per a l'estiu, sobretot per protegir-nos del sol, i de fet considera que com més ala tinguin, millor. Tant els barrets d'estiu com els d'hivern estan dissenyats per protegir-nos de les temperatures més altes i més baixes, però si a l'estiu s'estilen els barrets, a l'hivern, per a protegir-se del fred, "la gent es decanta més pels gorros". Malgrat aquesta estacionalitat, Obach subratlla que avui en dia hi ha molts tipus de barrets i no només cal portar-los en ocasions especials, ja que aquest accessori aporta, a parer seu, molta versatilitat i dona un toc "més formal o arreglat, alhora que també pot fer-lo més trencador i atrevit".

Si hi va haver un temps en què si no duies barret pel carrer tothom et mirava escandalitzat, ara és més probable que et mirin si en portes. I sobretot si el portes amb personalitat, allunyat de la moda de masses. “Si ets original, és evident que no passes desapercebut, però això no és negatiu, al contrari, la gent t’observa amb curiositat”, apunta Gema Galdón, creadora de la 'boutique' Les Catherinettes.

Vostè és la quarta generació d’un tipus de negoci gairebé extint.