"Quines actrius referents de més de 60 anys teniu al cap?" La pregunta la llança Vicenta Ndongo, actriu encara en la cinquantena, que prèviament havia deixat anar com havia al·lucinat amb el desconeixement que hi ha entre el planter d'actors que copen les sèries de televisions i plataformes de noms com el de Maribel Verdú, que ha dedicat tota la vida al sector. "Et fas gran i desapareixes", proclama, no sense apuntar que en el seu cas, com a dona racialitzada, tampoc no s'ajusta a una "mare estereotipada". De moment encara no ha fet d'àvia, matisa.

Un director de cinema amic de Vicenta Ndongo la va convidar a casa seva, a Puerto Escondido (Mèxic), per donar-li una notícia: estava esperant un fill. Aquell viatge recent de tot just fa un any va significar per a ella una experiència inoblidable. "Ni daiquiris ni discoteques", s'hi va trobar la natura en estat pur, gent senzilla i molt de mar. "No hi ha res tan Robinson Crusoe com allò", afirma taxativa. "Va ser bestial anar a un d'aquells llocs recòndits on el terra és de sorra i res és de ciment. És un paradís sense resorts", afegeix. Amb un llibre entre les mans, tot era passejar per les desèrtiques platges quilomètriques. "No escoltes reggaeton, només el so del Pacífic. On has vist això abans?", es pregunta encara entusiasmada l'actriu, Premi Nacional de Cultura el 2024, que hi va anar amb el seu fill, de 9 anys. "Hi ha sempre nanos corrents, no passen cotxes perquè no hi ha carretera. Jo deixava sortir el meu fill i ell tornava només quan tenia gana", relata.

Vicenta Ndongo (Barcelona, 1968) acaba de rebre el Premi Nacional de cultura 2024. Li agradaria que el guardó servís per crear un sindicat d’actrius i actors, per millorar les condicions amb què han de treballar. Ha estrenat fa poc la sèrie Reina Roja, a Amazon Prime, ha acabat El día del watusi, al Teatre Lliure, i ara està a l’atur, fins que al setembre no torni a entrar a la roda. En aquesta conversa, explica que està escrivint una pel·lícula sobre la història d’amor dels seus pares, una noia andalusa que coneix un home de Guinea a la Barcelona dels anys 60. D’aquell atzar, aquesta actriu.

Valents, innovadors i arrelats: amb aquests adjectius es podrien descriure els Premis Nacionals de Cultura 2024, que han reconegut la tasca de la compositora Raquel García-Tomás, la cantant Mayte Martín, l'actriu Vicenta Ndongo, l'il·lustrador Conrad Roset i l'espai escènic itinerant Nilak. Atorgats pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), els guardons, dotats amb 15.000 euros, han estat lliurats aquest dijous al Casino de l'Aliança del Poblenou, a Barcelona, per Pere Aragonès, president de la Generalitat. "Entre la mort, la misèria i la destrucció actuals existeix un contrapès, la cultura, que és l'última manifestació de llibertat", ha dit Vinyet Panyella, presidenta del CoNCA a l'inici de la gala, que també ha reclamat "un augment del pressupost dedicat a la cultura" i "unes millors condicions laborals per als treballadors del sector": "Sense una cosa i l'altra, el nostre ecosistema flaqueja".