"Va ser una guerra duríssima, però al final me la vaig poder emportar", diu el fundador del Museu Egipci de Barcelona, i hoteler, Jordi Clos. Ensenyant amb orgull l'estàtua del visir Sejemanjptah (2416-2392 aC), que ara vigila l'accés al museu i fa segles estava col·locada a l'entrada d'una mastaba (on enterraven els alts dignataris a l'Antic Egipte). L'estàtua es va posar a la venda en una subhasta on Clos va haver de competir amb representants de museus de països que disposen de molts diners, com Qatar. El visir havia pertangut a un matrimoni canadenc i es va vendre per crear un fons per a una universitat. Cada peça del Museu Egipci ajuda a entendre com era l'Antic Egipte, però també té la seva pròpia història i, algunes han fet un llarg recorregut.

"Nosaltres el coneixem com el Llibre dels morts, però aquest és un nom que li han posat els egiptòlegs. Els egipcis l'anomenaven El Llibre de la sortida del dia –explica la directora del Museu Egipci, Maixaixa Taulé–. És com un manual pràctic per superar les dificultats que el difunt trobarà per renéixer al món subterrani al qual els egipcis anomenaven «el camp de les felicitats»", afegeix. És a dir, la vida eterna, on la vegetació és frondosa, el blat creix esplèndid, els rius són cabalosos i el menjar abunda. El Museu Egipci de Barcelona ha volgut celebrar els seus 30 anys de vida amb una exposició dedicada a El llibre dels morts, que es podrà veure fins al 28 de febrer del 2025.