1. Al Parc Muzeon de Moscou hi ha un monument A les víctimes del règim totalitari de l’escultor Evgeny Chubarov (1934-2012), uns caps de pedra amuntegats, darrere d’unes reixes en un cobert de llosa i ferro. Just davant, a poc més de cinc metres, una immensa estàtua de Stalin amb el nas aixafat, efecte de la demolició de la Unió Soviètica, sobre un gran pedestal. I no gaire lluny, la de Féliks Dzerjinski, el fundador del KGB. Podria ser un símbol de la Rússia de Putin. Tot hi cap, aquí: els botxins i les seves víctimes. En la política del president rus de tornar als russos l’orgull de ser una potència, Stalin ha sigut elevat definitivament a la condició de pare de la pàtria: és el líder que va conduir el país a guanyar la Segona Guerra Mundial, fet nuclear de la narrativa nacional russa. Sí, va cometre algunes atrocitats, però en la balança de la visió putiniana de la història els milions de morts són lletra petita. Stalin va salvar la pàtria i es va asseure a la taula dels futurs guanyadors de la Segona Guerra Mundial amb Winston Churchill i Franklin Delano Roosevelt (Ialta, febrer del 1945), i això li va permetre reconstruir l’Imperi Rus en la mesura que li van concedir la tutela de mig món. Putin passa de puntetes pel centenari de la Revolució perquè li fa por qualsevol idea de revolta i perquè veu en Lenin el precursor de la fragmentació de l’espai imperial. Però Stalin és aquí: rescatador de la Gran Rússia.

Agafant com a base les estadístiques d’interpretacions i enregistrament, així com l’anàlisi musical més prevalent, es podria convenir que Bach, Mozart i Beethoven són els tres compositors més importants de la història de la música. El teòleg Karl Barth va escriure en el seu codi de barres que els àngels quan tocaven per a Déu tocaven Bach, i quan tocaven per a ells tocaven Mozart. Per arrodonir l’especulació infinita, em permeto afegir-hi que quan toquen per a la humanitat toquen Beethoven.

L'Ajuntament de Barcelona vol commemorar el centenari de la Revolució Russa amb un cicle de converses i debats que es faran a El Born CCM, sota el títol 'La revolució que va trasbalsar el món'. El cicle busca revisar el llegat d'aquest episodi històric al llarg de sis sessions que es faran del 26 d'octubre al 30 de novembre. I és que el cicle de conferències programat a El Born CCM intenta aproximar-nos al fenomen que va marcar el segle XX des de l'àmbit de la història, de la literatura, de la militància política i del periodisme.

Rússia va derrocar el tsarisme el 1917 i va començar una revolució inaudita: el poder es va traspassar al proletariat i als pagesos més pobres. El tot per a qui no té res va aixecar moltes esperances en un territori immens, la sisena part de la terra sòlida, un imperi amb més d’un centenar de nacionalitats. Va fascinar milions de persones, perquè d’un dia per l’altre va desaparèixer una autocràcia tradicional, amb uns orígens que es remuntaven a l’Edat Mitjana. Les revolucions russes van anar contra l’odre social, contra la guerra i el sistema jeràrquic militar i contra els terratinents, i anhelaven una millor distribució de la terra. Però els valors d’aquella revolució es van apagar els anys posteriors amb la dictadura d’un partit.

El matí de Catalunya Ràdio commemorarà a partir d’avui el centenari de la Revolució Russa del 1917, que va comportar l’ensorrament del règim tsarista i l’establiment de la Unió Soviètica. El corresponsal de l’emissora pública a Moscou, Manel Alías, ha elaborat una sèrie de 17 reportatges que s’emetran cada matí dins del programa que presenta Mònica Terribas. L’última d’aquestes peces s’oferirà el 7 de novembre, coincidint amb la data en què va culminar la revolució.

Som a l’any del centenari de la Revolució Russa, aquella sacsejada que, parafrasejant el periodista nord-americà John Reed, va commoure el món. Tot i el segle i quart transcorregut, la Revolució Francesa encara era en el record, en la memòria col·lectiva. I de cop, aquell 1917, en plena Primera Guerra Mundial i enmig d’un panorama cada cop més marcat per les tensions socials i els extremismes ideològics, la caiguda de la família dels tsars Romanov i l’establiment a Rússia del primer règim comunista de la història va produir una ona expansiva de la qual naturalment Catalunya no va ser aliena.