“La vida dels grans artistes no es pot explicar mitjançant una simple successió de fets biogràfics: és la suma de les potencialitats de l’ésser humà encarnades en les múltiples facetes de la seva personalitat contradictòria”, escriu Julià Guillamon al pròleg d’'El monstre i altres escrits autobiogràfics', de Josep Palau i Fabre, publicat per Galàxia Gutenberg poc després de la mort de l’escriptor, l’any 2008 –quan tenia 90 anys–, que es podrà aconseguir amb l’ARA Balears, a l'espai del subscriptor.

“La vida dels grans artistes no es pot explicar mitjançant una simple successió de fets biogràfics: és la suma de les potencialitats de l’ésser humà encarnades en les múltiples facetes de la seva personalitat contradictòria”, escriu Julià Guillamon al pròleg d’ El monstre i altres escrits autobiogràfics, de Josep Palau i Fabre, publicat per Galàxia Gutenberg poc després de la mort de l’escriptor, l’any 2008 -quan tenia 90 anys-, i que es podrà aconseguir amb l’ARA els dies 24 i 25 de febrer per 22 euros. “ El monstre contrabalança aquest concepte -diu Guillamon-. És una biografia escrita a manera de testament, en uns mesos de desesperació exaltada, comparables en certa manera als que Palau va viure el 1947 a França i que l’escriptura d’ El record fatídic [text on rememora la seva arribada a París]li ha fet reviure”.

“El món literari té la tendència a convertir els escriptors en estaquirots i en icones melancòliques. En Palau era tot el contrari, un paio molt trempat, simpàtic, viu i divertit”, assegura Julià Guillamon, que comissaria dues de les exposicions més destacades de l’Any Palau i Fabre, que commemora el centenari del naixement de l’autor. També treballa en una biografia sobre l’escriptor. “Encara no he començat a redactar-la perquè l’esforç que vaig fer amb l’últim llibre sobre Joan Perucho em va deixar esgotat”, reconeix. Els vincles entre Perucho i Josep Palau i Fabre no són anecdòtics: “A la dècada dels 40 van ser dos excèntrics en el panorama de la poesia catalana. Més endavant van tornar a coincidir, perquè Perucho va editar Picasso a Catalunya [1966] quan s’encarregava de Polígrafa”.