Tots els polítics que arriben als ministeris a Madrid acaben aprenent la mateixa lliçó: ja es pot anar amb la millor de les intencions i les idees més agosarades, que sense el suport o la complicitat dels alts funcionaris de l'Estat és molt difícil moure alguna cosa a dins de l'administració. Aquests cossos superiors de categoria A1 (advocats de l'estat, inspectors d'hisenda, administradors civils, economistes de l'estat, etc.) són els que de veritat fan funcionar la maquinària de l'Estat i representen un contrapoder en ells mateixos, fins al punt que boicotegen qualsevol intent de canviar la manera d'accedir a la seva posició.

“Nosaltres, els A1, som l’elit de l’administració espanyola, no ens podem comparar amb els funcionaris autonòmics, nosaltres som l’equivalent a l’ENA (Escola Nacional d’Administració) francesa”. Qui així s’expressa és una funcionària del ministeri de Transició Ecològica que amb l’arribada del PSOE al poder ha accedit a un càrrec de confiança. “Quan manen els meus m’ascendeixen i quan no torno a les meves tasques habituals”, confessa. L’orgull de ser un A1, però, és transversal a tot l’alt funcionariat espanyol: són advocats de l’estat, inspectors d’Hisenda, jutges, fiscals, administradors civils de l’Estat, etc. I part d’aquest orgull ve d’haver superat unes oposicions duríssimes que en alguns casos suposa passar-se entre quatre i set anys memoritzant extensos temaris. Ara, però, el govern espanyol ha pactat amb els sindicats una flexibilització de la promoció interna perquè els funcionaris amb una categoria inferior, per exemple els A2, puguin escalar de manera més fàcil a la posició d’A1. I això ha posat els A1 en peu de guerra. El passat 14 de desembre es van manifestar davant el ministeri d'Hisenda i Funció Pública i han posat un recurs contenciós-administratiu contra l'acord.

La Marta sap què és viure encadenant contractes de poques setmanes, de dies o fins i tot d’hores. Treballa d’infermera des de fa quatre anys, gairebé sempre al mateix centre, i mai ho ha fet amb un contracte fix. Dins seu es barregen sentiments de desconfiança i d’il·lusió davant l’aprovació del decret que permetrà estabilitzar 67.300 contractes de sanitaris a tot l’Estat. “Quan has vist companyes que ho han donat tot per la feina i es jubilen sense tenir mai un contracte estable t’acabes fent a la idea que correràs la mateixa sort. Fins que no ho vegi no m’ho creuré del tot, però és una notícia boníssima”, diu. El Jordi, metge d’urgències, recela una mica, però admet que sembla un primer pas per millorar les condicions de molts facultatius. “És evident que només volen complir amb la Unió Europea, però per fi fan alguna cosa. Espero que no es pensin que n’hi ha prou amb això. El sistema sanitari està precaritzat i cal que ens dignifiquin”, diu.

La Generalitat i els sindicats que representen els treballadors públics han arribat finalment aquest dilluns a un acord per començar a posar fi a l'elevada interinitat a l'administració catalana. Per complir amb la normativa del govern espanyol aprovada el desembre passat al Congrés de Diputats i que obliga a reduir la temporalitat a l'administració a menys del 8% abans del desembre del 2024, l'executiu català convocarà un total de 46.828 places que ara són temporals, 9.000 més que la proposta inicial. D'aquestes, 27.433 seran de docents i personal laboral del departament d'Educació (que han sigut els grans beneficiats de l'increment), 11.747 correspondran al sector d'administració i serveis i les altres 7.648 a l'Institut Català de la Salut.

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha anunciat aquest dijous que el Govern aprovarà una oferta de treball públic de prop de 30.000 places aquesta mateixa tardor.

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat la convocatòria de 1.911 places de funcionaris per cobrir baixes i jubilacions. L'objectiu és reduir en un 70% l'interinatge, que en els últims anys havia arribat a representar el 30% del total de la plantilla pública municipal per les restriccions de contractació imposades pel govern de l'Estat.

El ministeri d'Hisenda i Funció Pública ha ofert als funcionaris un pla d'increments salarials a tres anys (2018-2020) i vinculat al producte interior brut, tal com ha avançat aquest dilluns Europa Press. Cal tenir en compte que les previsions de l'executiu espanyol són de creixements del PIB del 2,6% el 2018, un 2,5% el 2019 i un 2,4% el 2020. Per tant, creixerien més del que ho han fet fins ara quan se'ls han aplicat només increments de l'1%. Tot i això, fonts sindicals expliquen a l'ARA que la reunió on se'ls va fer aquesta proposta va ser la setmana passada i no se'ls van aclarir xifres sinó que només es va parlar d'una pujada salarial a diversos anys i vinculada a altres factors més enllà dels preus, com ara el PIB.

El Ministeri d'Hisenda ha enviat aquest dijous un requeriment previ a Governació contra l'oferta pública de 500 noves places de Mossos d'Esquadra, segons han explicat a l'ACN fonts del Departament d'Interior. La Generalitat va anunciar fa mesos que es convocarien aquestes 500 places al cos de la policia catalana, i la setmana passada el conseller Jané va dir que seria pel juny. Al requeriment l'Estat diu que a partir de la llei de pressupostària i de la taxa de reposició no es poden convocar 500 places, sinó que en tocarien unes 50.