El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals DSM-5 (American Psychiatric Association 2014) defineix el TDAH com un trastorn del neurodesenvolupament, el qual presenta un patró persistent d’inatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix negativament en el funcionament o desenvolupament de la persona en el camp social, acadèmic o professional. Weyandt i DuPaul (2013) comenten que aquest és el tercer desordre mental en l’àmbit mundial, després de la depressió i l’ansietat, ja que afecta un 3,4% de la població, encara que altres estudis parlen de prevalences majors, d’entre un 4% i un 7% (Bélanger, Gray i Korczak 2018). El TDAH està associat amb problemes a la infància i l’adolescència, principalment de tipus acadèmic-escolar, però també d’altres tipus (dificultats en les relacions, conductes de risc...). En la vida adulta, pot crear dificultats relacionades amb la impulsivitat i la falta de control de la conducta, així com altres desordres d’aquest tipus.

Mirat a l’engròs podria semblar que hem descobert, una altra vegada, la sopa d’all. En termes generals, es pot dir que els humans moderns tenim més tendència a ser empàtics, tolerants o cooperadors que no pas qualsevol primat no humà, com els ximpanzés, els macacos o els bonobos. Fins i tot podem intuir que això és així si ens comparem amb formes humanes primitives, allò que en ciència es coneix com a humans arcaics. El cas és que, tot i sabent-ho, hi ha d’haver una explicació que vagi més enllà de la intuïció. Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Rockefeller de Nova York l’han trobat en els gens. Corroborant estudis previs, han confirmat amb dades que variacions en els gens de l’oxitocina i la vasotocina i en els seus receptors cel·lulars ajuden a entendre aquesta tendència social.

Un estudi internacional amb la participació de científics catalans ha identificat dotze fragments concrets de l'ADN relacionats amb la susceptibilitat al trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH). La recerca, publicada a la revista 'Nature Genetics', se centra en l'anàlisi del genoma humà per descobrir quines són les seves parts clau de cara a una síndrome d'origen fins ara força desconegut.

Immersos ja en les vacances escolars de Setmana Santa, és probable que molts de vosaltres aprofiteu els dies de festa per fer una escapada amb la canalla. A tot l'estat espanyol, la DGT preveu que aquests dies es facin més de 15 milions de desplaçaments per carretera, i per això és important recordar la normativa de trànsit, i encara més si tenim previst viatjar amb criatures.

En Joan té set anyets i, des que té consciència, recorda que a casa i a l’escola li demanen que estigui quiet, escolti i que no molesti els germans o els companys. Sempre ha tingut la convicció que ell no funciona bé, que alguna cosa li passa, tothom li ho fa veure contínuament, el renyen molt per com és. En Joan no ho fa perquè vol, ell no es pot controlar, encara que tothom pensa que sí que ho podria fer. En Joan se sent incomprès i tot plegat li genera ansietat, cosa que augmenta el seu descontrol. No troba ajuda ni acceptació a casa ni a l’escola. Amb els amics, de vegades, té problemes precisament per aquesta manca de control. Si a casa, a l’escola i amb els amics no està bé, on se subjecta?, d’on pot treure l’estabilitat emocional necessària per adaptar-se, per sentir-se acompanyat i recórrer el camí de la vida?

Els 'fidget spinners' han envaït les aules. N'hi ha prou amb un cop d'ull a qualsevol escola per veure girar i girar una munió d'aquests petits gadgets. Són la darrera moda entre els nens i adolescents. "Almenys la meitat dels meus alumnes en tenen", explica Mercè Creus, professora de sisè de primària del Sagrat Cor de Sarrià, que diu que "ha sigut tot molt ràpid". "En qüestió d'un mes n'hi havia per tot arreu".

Les dones que durant l'embaràs fan servir de manera molt freqüent el telèfon mòbil augmenten el risc que els seus fills pateixin problemes de conducta com hiperactivitat i falta d'atenció. Aquesta és la conclusió d'un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) on s'han analitzat 83.884 parelles mare-fill, el nombre més gran de participants per a aquest tipus d'investigació fins ara, on hi han col·laborat dones i infants d'Espanya, Dinamarca, Corea, Holanda i Noruega. L'estudi demostra que les dones que durant l'embaràs no van fer servir el mòbil van tenir fills amb menys problemes generals de conducta, com hiperactivitat, falta d'atenció o dificultats emocionals.