La Comissió de Venècia, l'òrgan consultiu del Consell d'Europa en matèria de dret constitucional, ha publicat aquest dilluns un informe en què renya Espanya pel model d'elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Ara mateix, considera que està exposat a una politització externa —pel pes que hi tenen les Corts espanyoles— i interna —pel paper que hi tenen les associacions judicials— que posa en risc la independència judicial.

Confesso que no tenia clar si la sala d’admissions del Tribunal Suprem (TS) assumiria la investigació dels aforats del cas Tsunami. Tendeixo a pensar ingènuament que algú que és honest professionalment no es deixa arrossegar pel seu fanatisme, especialment si pot caure en el ridícul davant d’alguna instància que li esmeni la plana. Però soc conscient que aquest activisme judicial desenfrenat no ha cedit fins ara tot i que el TS sap de fa temps que el Tribunal Europeu dels Drets Humans es carregarà la seva creativa sentència del 2019. De fet, a hores d’ara, la dreta judicial espanyola no està motivada per guanyar batalles judicials a Estrasburg, és conscient de ser una autarquia judicial després dels revessos patits a Bèlgica, Alemanya o Suïssa, i el que vol és infligir el màxim dolor possible als beneficiaris de la futura llei d’amnistia.

A l’espera que a finals de febrer el ple del Congrés dels Diputats aprovi definitivament el dictamen de la proposició de llei d’amnistia i es traslladi al Senat, on es preveu que durant dos mesos es lliuri una tan cruenta com estèril batalla per deixar-la sense efecte, la disputa sobre la futura llei té a hores d’ara diferents escenaris a nivell intern i europeu. A escala domèstica el contenciós polític el lideren la dreta i la ultradreta, amb l’ajut inestimable dels habituals corifeus mediàtics, i el judicial l’encapçalen jutges i fiscals que no han paït que el legislador pugui deixar en paper mullat els seus excessos en forma d’acceleracions miraculoses d’instruccions o d’imputacions delirants de terrorisme. I és que la dreta ultramuntana espanyola, al marge de muntar saraus al carrer, ha dissenyat tot un pla per fer que l’itinerari d’aprovació de la llei sigui el més tortuós possible: reformes del reglament del Senat per eludir els terminis d'urgència, peticions d’informes que ni són preceptius ni molt menys vinculants, presentació de retorçades esmenes a la totalitat amb text alternatiu, intents per fer decaure la proposta per no assolir en primera instància la majoria absoluta...

Els tribunals portaran l'amnistia a Europa quan s'aprovi per intentar aturar-la, però el PP ja s'hi esmerça abans per intentar generar un estat d'opinió contrari a l'oblit judicial. El Senat, on té majoria absoluta, és el seu principal laboratori de proves. Allà ha aterrat aquest dijous una delegació de la Comissió de Venècia, un òrgan consultiu que depèn del Consell d'Europa a qui s'ha encarregat un dictamen jurídic sobre la norma. El partit liderat per Alberto Núñez Feijóo va fer que la mesa de la cambra alta sol·licités un informe al Consell General del Poder Judicial, un altre a la Comissió de Venècia i també un a la Fiscalia sobre l'amnistia. Són consultes reservades habitualment per a les iniciatives legislatives que provenen del govern espanyol –projectes de llei– i no quan sorgeixen dels grups parlamentaris –proposicions de llei–, però els populars han innovat per fer-ho possible.

Els mesos previs al referèndum de l'1 d'octubre del 2017, la Comissió de Venècia va esdevenir un protagonista col·lateral. L'òrgan consultiu del Consell d'Europa en matèria constitucional va estar en el focus mediàtic durant el Procés. Durant mesos van ser els partits independentistes els que van apel·lar a les seves directives, convençuts que totes lligaven amb la consulta que estaven a punt d'engegar. Finalment va ser el grup parlamentari Catalunya Sí que Es Pot, amb Joan Coscubiela i Lluís Rabell al capdavant, qui va condicionar el suport a l'1-O al fet que obtingués l'aval previ de Venècia. El llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va respondre a la petició demanant en una missiva la "col·laboració" de la Comissió per aconseguir un referèndum acordat amb el govern espanyol, aleshores presidit pel popular Mariano Rajoy. La resposta no va desllorigar el conflicte: la Comissió de Venècia es va limitar a apuntar que el referèndum havia de ser pactat i d'acord amb la Constitució, un escenari rebutjat pel govern del PP.

Durant alguns mesos, la Comissió de Venècia va formar part de l'actualitat política catalana prereferèndum. Primer, en boca del Govern –que reivindicava alguns dels articles del codi de bones pràctiques– i, després, com a condició de CSQP per sumar-se a l'1 d'octubre. Malgrat l'interès per interactuar-hi, la relació amb l'executiu català es va saldar amb l'enviament d'un parell de cartes en què el president de la Comissió, Gianni Buquicchio, es va limitar a respondre al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que el referèndum d'autodeterminació s'hauria de fer "d'acord amb la Constitució".

La resposta de la Comissió de Venècia a la carta de Puigdemont en què demanava col·laboració pel referèndum ha estat llegida positivament des del govern espanyol. La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ha interpretat que l'òrgan europeu ha "rebutjat" el procés independentista que proposa Puigdemont i que li atorga l'única opció d'anar al Congrés a explicar-lo.

Després de saber la resposta de la Comissió de Venècia a la carta que li va enviar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per informar-la de la seva voluntat de fer un referèndum, l'organisme internacional ha respòs a la Generalitat que aquesta consulta ha de ser pactada. Puigdemont, a través del seu compte d'Instagram, ha afirmat que la resposta de la Comissió de Venècia és una bona notícia perquè "avala la nostra posició i fa un emplaçament implícit a negociar el referèndum".

Ràpida resposta de la Comissió de Venècia a la Generalitat, que aquesta setmana va enviar una carta a l'òrgan del Consell d'Europa per demanar-li "col·laboració" en la convocatòria d'un referèndum acordat amb l'Estat.

La Comissió de Venècia ha agafat un protagonisme sobtat en el Procés des que CSQP va decidir ara fa un parell de setmanes llançar un repte al Govern: acceptaran el referèndum unilateral si té l'aval d'aquest organisme internacional. Les negociacions entre els comuns, Junts Pel Sí i la CUP van començar amb força aquesta mateixa setmana i s'han allargat fins al darrer minut per arribar a un acord que insta el Govern a portar els preparatius del referèndum a la Comissió de Venècia. Els 73 vots de JxSí i CSQP han permès aprovar la moció. La CUP s'ha abstingut en la part principal i ha votat a favor de les mobilitzacions populars i la resta de l'oposició ha votat en contra del text.

Fa uns quants dies que JxSí avalua com respondre a la petició de CSQP de portar els preparatius del referèndum a la Comissió de Venècia. Aquest dimarts finalment la coalició independentista ha decidit negociar a la baixa la moció dels comuns i evitar que el Parlament insti el Govern a buscar l'aval de Venècia a la consulta de setembre.

La proposta per demanar que la Comissió de Venècia intercedeixi en el referèndum català ja està per escrit. CSQP l'ha presentat aquest divendres, un dia després que el seu portaveu, Joan Coscubiela, l'hi demanés al vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, a l'hemicicle del Parlament. Coscubiela ha remarcat que la voluntat dels comuns és "internacionalitzar la solució al conflicte amb l'Estat".

La proposta de CSQP de sumar-se al referèndum -ja sigui acordat o no amb l'Estat- si l'avala la Comissió de Venècia ha tingut resposta al mateix Parlament per part de Junqueras, però el grup parlamentari de JxSí també hi ha volgut dir la seva.