Manuel Marchena (Las Palmas de Gran Canaria, 1959) va prendre una decisió que l'acompanyarà durant tota la seva trajectòria professional. És la renúncia l'any 2018 a presidir el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Suprem quan es va publicar que l'exportaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó es vantava en un missatge que el seu partit controlaria la sala segona de l'alt tribunal espanyol "per la porta del darrere". Per això, quan Pedro Sánchez l'ha citat amb posterioritat a la Moncloa per tornar-li a plantejar presidir l'òrgan de govern dels jutges, sempre ho ha rebutjat. Marchena, fiscal de carrera i ara un dels magistrats més prestigiosos de l'Estat, malda per desempallegar-se d'una taca que qüestiona la independència que va reivindicar en la seva carta de renúncia.

El jutge valencià Joaquim Bosch publica Jaque a la democracia (Ariel, 2024), un llibre que alerta sobre les intencions autoritàries de l’extrema dreta i de la falta de contrapesos al poder polític, de què fa responsable també l’esquerra. 

Matí del dilluns 26 de febrer, a la seu del PSOE al carrer de Ferraz, comença l’acte sacramental. El comitè federal estudia un cas certament horrible d’eventuals beneficis milionaris a costa de l’enorme tragèdia de la pandèmia, que té com a principal implicat Koldo García, col·laborador molt pròxim de José Luis Ábalos, diputat, exministre i tota una vida al partit. El PP, entestat no en fer oposició parlamentària sinó en derrocar el govern, esmola el vilipendi i demana dimissions, passant per davant del mirall com si fos Dràcula.

El rei Felip de Borbó va venir a Barcelona a presidir l’acte de lliurament de diplomes als nous jutges i m’ha cridat l’atenció que la majoria de comentaris –tant aquí com a Madrid– han girat al voltant de la seva figura, per raons previsiblement oposades. Els mitjans s’han aferrat a un desplegament marca de la casa: inexpressiu, poc empàtic, ple de tòpics sense cap sorpresa: “Sense justícia independent no hi hauria veritablement el concepte de comunitat democràtica”, “Tots hem de preservar i respectar la independència de la justícia”, “Els jutges han de ser independents, inamovibles, sotmesos a l’imperi de la llei”. I no segueixo per no avorrir-vos, un compendi de retòrica institucional. Naturalment, segons el lloc des del qual es llegia, la interpretació variava: a Madrid predominaven els elogis, atribuint-li una defensa incondicional de la justícia, i aquí s’insistia a posar en dubte una retòrica de suport sense fissures al poder judicial, en un moment que n’hi ha moltes d’obertes. Tot previsible.

El Harlem shake va ser una broma transcultural que va inundar les xarxes socials cap a l'any 2013. El modus operandi era com segueix: veiem en vídeo una persona emmascarada ballant el tema Harlem shake de Baauer al costat de la veu del raper porto-riqueny Héctor el Father, a qui se sent dir, en castellà: “Amb els terroristes”. El nostre solitari emmascarat balla només durant uns 15 segons mentre l'envolten persones que, aparentment, l'ignoren. De sobte hi ha un canvi de ritme en la música i tota una multitud disfressada balla durant 15 segons més. La gràcia que va convertir la broma del Harlem shake en un èxit viral (fins i tot a La Tuerka en vam fer un!) es deu al contrast entre les dues escenes.

Fa uns dies el govern del senyor Mario Draghi va decretar que els creuers ja no entrarien més a la llacuna de Venècia. Una acció conjunta dels ministeris de Turisme, Indústria i Transports. Sembla que n’hi haurà d’altres, de mesures. Les raons són diverses i ja se les poden imaginar –a tall d’exemple, des dels anys 50 la població s’ha reduït a la meitat–. La mesura ha estat criticada per l’alcalde –només faltaria!–. Tampoc deu haver caigut bé als propietaris de terrasses de bar i de souvenirs que empastifen la ciutat, com tantes altres. Però, en general, la decisió ha estat ben rebuda per la majoria de la població, no només de Venècia sinó del Vèneto i de la resta d’Itàlia. A nivell mundial som molts els que ens en felicitem, també.

Els països europeus que no respectin la separació de poders deixaran de rebre fons europeus si així ho decideixen les autoritats europees. Ho ha aprovat aquest dijous el Parlament Europeu per 397 vots a favor, 158 en contra i 69 abstencions. L'Eurocambra defensa la mesura per la necessitat de crear un nou mecanisme per protegir els fons comunitaris i alhora "defensar els valors europeus", però encara l'han de ratificar tots els estats membres al Consell Europeu, on toparà amb les reticències de països com Hongria i Polònia, que compten amb expedients sancionadors oberts per la Comissió Europea justament per no respectar l'estat de dret.

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha lliurat aquest divendres un informe a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, en què alerta de l'"afebliment de la separació de poders" a l'estat espanyol. L'informe, titulat 'Retrocessos en matèria de drets humans: llibertats d'expressió dels càrrecs electes i separació de poders al Regne d'Espanya', avisa que la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional (TC), impulsada pel govern espanyol, que li permet aplicar mesures executives per obligar la resta de poders a complir les seves sentències, és "una excepció en l'àmbit internacional".